Tal dia com avui de l’any 1988, fa 34 anys, a Barcelona, moria Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, Baix Llobregat, 1899), que havia estat el 125è president de la Generalitat durant l’etapa d’exili (1954-1977) i del retorn de la institució a territori català (1977-1980). El president Tarradellas va mantenir l’activitat de la màxima institució de govern de Catalunya durant els anys llargs d’exili, de tal forma que, després de la mort del dictador Franco es va iniciar el procés d’obertura política cap a un règim democràtic i es va pactar el retorn de Generalitat, aquesta seria l’única institució de l’Estat de tradició i de legitimitat republicanes. La resta de les institucions de l’Estat eren d’origen monàrquic o franquista i van ser adaptades a la nova realitat o van ser creades de nova fàbrica.

Tarradellas s’havia iniciat en la política de ben jove. El 1919, amb tan sols vint anys, va ser nomenat secretari de propaganda del poderós sindicat CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria), que tenia més de 10.000 militants. Però, tot seguit, es va inclinar cap als moviments preindependentistes que s’articulaven entorn de la figura de Francesc Macià. El 1931, amb la caiguda de la monarquia i del règim dictatorial, i la restauració de la Generalitat, va ser secretari general d’ERC (1931-1932), conseller de Governació i de Sanitat del gabinet Macià (1931-1933) i conseller primer i conseller de Serveis Públics, d’Economia i de Cultura en els gabinets del president Companys, durant la Guerra Civil (1936-1939).

Tarradellas va ser nomenat president de la Generalitat a l’exili pel Consell Nacional de Catalunya, reunit a Mèxic (1954). Durant aquella llarga etapa (1954-1977) va destinar tots els seus esforços personals i va dedicar tots els seus recursos econòmics al manteniment de la institució. Tarradellas havia estat un empresari d’èxit tant a Catalunya com a França, però aquell sacrifici implicaria que la seva situació econòmica es deteriorés considerablement. El 1977 va negociar el retorn de la institució i va rebre moltes crítiques dels sectors més sobiranistes del catalanisme, que el van acusar de renunciar a les aspiracions nacionals de Catalunya. Va ser president provisional des del 1977 fins a les eleccions al Parlament de 1980.