Tal dia com avui de l'any 1882, fa 135 anys, naixia a Tarragona el periodista, escriptor, lingüista, historiador i polític Antoni Rovira i Virgili, que seria el primer president del Parlament de Catalunya a l'exili (1940-1949). Rovira i Virgili va néixer i va créixer en una família humil del carrer Major, al barri vell de la ciutat que, a Tarragona, s'anomena “la part alta”. Als divuit anys es va matricular a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, però les dificultats econòmiques que va patir durant la seva etapa d'estudiant li van impedir acabar la carrera. De retorn a Tarragona començaria la seva carrera professional, fundaria el setmanari federal La Avanzada i també la formació política d'abast local Joventut Federal.
Quasi d'una forma immediata es va especialitzar en política estrangera i va aconseguir reunir una gran audiència a través de les col·laboracions que, des de Tarragona, publicava en els principals mitjans de premsa federalistes del país: La Campana de Gràcia, L'Esquella de la Torratxa, El Gall, Unió Catalanista, Renaixement o El Poble Català. L'any 1914 seria nomenat executiu de l'oficina de premsa de la Mancomunitat de Catalunya; i passaria a publicar, de forma habitual, en la gran capçalera de Barcelona: La Veu de Catalunya, l’òrgan de premsa de la Lliga Regionalista, la principal formació política del país. Seria llavors, també, que s'establiria de nou a Barcelona, aquell cop amb la seva família; i que conclouria els estudis de Dret que havia deixat inacabats.
Defensor de la internacionalització de les reivindicacions nacionals catalanes, pronunciaria una gran quantitat de conferències que el conduirien cap a la política de primera línia. El 1922 fundava Acció Catalana, el 1928 —en plena dictadura de Primo de Rivera— fundava Acció Republicana Catalana, i el 1932 s'integrava a Esquerra Republicana i era elegit diputat al Parlament. L'any 1938 era nomenat vicepresident primer del Parlament i el 15 d'octubre de 1940, després de l'afusellament del president Companys i el nomenament d'Irla —president del Parlament— com a president de la Generalitat, passava a assumir la presidència del Parlament que exerciria fins a la seva mort, el 5 de desembre de 1949 a l'exili de Perpinyà.
Rectorat de la URV (Tarragona) / Font: Wikimedia Commons
Un altre aspecte destacat de la figura de Rovira i Virgili seria la investigació historiogràfica. En el decurs de la seva vida va publicar una gran quantitat d'articles i de treballs de temàtica històrica, que li valdrien el reconeixement de la comunitat acadèmica amb la concessió del premi Valentí Almirall de reculls històrics (1937). Però on assoliria la categoria d'historiador de referència seria amb la publicació de la Història Nacional de Catalunya (1934). L'any 1991, amb la restauració de l'Estudi General de Tarragona —liquidat pel primer Borbó hispànic el 1717— la nova universitat del sud de Catalunya, amb campus a Tarragona, Reus, Tortosa, Vila-seca i el Vendrell, es denominaria Universitat Rovira i Virgili, en memòria a la seva figura i en reconeixement a la seva tasca.