Tal dia com avui de l’any 1845, fa 175 anys, moria a Tarragona la comerciant Rosa Venes (Olesa de Montserrat, 1784 – Tarragona, 1845) que passaria a la història com l’única dona que va prendre part en els combats que es van produir durant el setge napoleònic de Tarragona (1811). No obstant això, la seva figura i el seu valor no serien reconeguts per l’exèrcit espanyol fins al 1911 (seixanta-sis anys després de la seva mort). Una investigació de l’historiador tarragoní Adolf Alegret —conclosa el 1911— va revelar que la dona que havia participat en els combats del setge era Rosa Venes. Passades sis dècades de la seva mort, i un segle del setge, Alfons XIII la condecorava pòstumament amb el grau de sotstinent.

La figura i l’acció de Rosa Venes il·lustren a bastament el que va ser l’engany del setge de Tarragona. El 5 de maig de 1811 les tropes del Primer Imperi francès —comandades pel mariscal Suchet— posaven setge a Tarragona, exigint la rendició de la plaça. Però l’arquebisbe Romualdo Mon —que mesos abans havia fugit a Mallorca— i el governador militar Campoverde —que fugiria a l’inici del setge— havien ordenat a la població civil resistir fins a les darreres conseqüències. El setge va durar cinquanta-cinc dies (fins al 29 de juny de 1811) i l’entrada de les tropes franceses a la ciutat es traduiria en una massacre: les estimacions comptabilitzen de cinc mil a sis mil morts (les tres quartes parts de la població de la ciutat).

També la figura i l’acció de Rosa Venes il·lustren la forma en què, posteriorment, el règim de Ferran VII va recompensar el compromís d’aquests civils en la causa pretesament espanyola. Després d’aquell tràgic episodi, Rosa Venes i el seu marit Simó Lloberes (que van sobreviure a la massacre) van haver de subsistir en la misèria i en l’anonimat. Amb el decurs dels anys posteriors, i amb molt treball i cap reconeixement, van assolir una posició econòmica còmoda, com a comerciants del barri portuari de Tarragona. La darrera voluntat de Rosa Venes seria ser enterrada al cementiri civil de Tarragona (anomenat “Cementiri dels Jans” o “Cementiri dels anglesos”). No obstant això, la seva tomba ni tan sols figura en el cens d’aquella sagrera.