Tal dia com avui de l’any 1607, fa 415 anys, a Vic, moria Francesc Robuster i Sala, bisbe de la diòcesi de Vic i cap polític del bandolerisme cadell. Robuster i Sala havia nascut a Reus l’any 1544 (tot i que algunes fonts el fan néixer a Igualada) en una família de la burgesia local dedicada a l’activitat apotecària. També, segons algunes fonts, per influència familiar, Robuster i Sala hauria alterat l’ordre dels seus cognoms. A la Catalunya anterior a la desfeta de 1714, aquesta alteració era legítima sempre que l’esposa i mare ostentés la categoria de pubilla, i l’espòs i pare no passés de la categoria de cabaler. En aquell cas, la mare del bisbe era la pubilla de la poderosa família dels Robuster de Reus; mentre que el pare era, simplement, un cabaler d’Igualada.

La Catalunya de finals del segle XVI vivia una etapa inèdita de creixement econòmic i demogràfic. Però, també, vivia un acusat fenomen de violència ―una guerra civil soterrada― que enfrontava la petita noblesa arruïnada per la Revolució Remença de finals del segle XV (nyerros) contra les noves classes pageses propietàries i les emergents classes menestrals urbanes (cadells). Aquest conflicte s’havia escenificat a través del bandolerisme: l’existència de grans colles bandoleres dirigides des de l’ombra per poderosos personatges de la política del país. En aquell moment, les dues principals figures polítiques del bandolerisme eren Robuster i Sala (bisbe de Vic i cap dels cadells) i Terés i Borrull (arquebisbe de Tarragona i cap dels nyerros).

Durant el seu govern episcopal a Vic, va dirigir amb mà de ferro la diòcesi i es va enfrontar repetidament als canonges de la seu osonenca, majoritàriament nyerros. En un d’aquests episodis de conflictes, els canonges vigatans van facilitar l’entrada a la ciutat del capità nyerro Rocaguinarda, al capdavant d’un exèrcit de 400 bandolers a cavall, que van intentar prendre i assassinar Robuster. El bisbe seria, també, un dels filantrops més importants de la seva època. L’any 1605 va donar 14.000 lliures (l’equivalent actual a uns deu milions d’euros) per a la construcció del Col·legi Carmelità, la primera escola d’estudis superiors de Reus, i de l’Hospital de Sant Joan, la primera institució sanitària de gran abast de la ciutat i comarca de Reus.