Tal dia com avui de l’any 1931, fa 87 anys, la premsa feia públics els resultats de les eleccions municipals que s’havien celebrat el dia anterior a l’Estat espanyol. Aquells comicis, malgrat que eren exclusivament per a constituir els nous ajuntaments democràtics després del parèntesi de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), van ser presentats pels partits republicans i d’esquerres com unes eleccions plebiscitàries. Els resultats que va publicar la premsa l’endemà de les eleccions confirmarien el triomf dels partits republicans i, tot i la seva naturalesa municipal, obririen el pas —de forma accelerada— a un canvi de règim polític.
Segons les dades que va facilitar la premsa, que reproduïen les actes dels col·legis electorals de Barcelona ciutat, els resultats del recompte situarien Esquerra Republicana com a guanyadora amb 45.047 vots; seguida de la Lliga Regionalista amb 27.558 vots; la Coalició Republicana formada per socialistes, ugetistes i lerrouxistes, amb 23.581 vots; la demòcrata cristiana Acció Catalana amb 17.864 vots; el Partit Liberal amb 3.746 vots; el Partit Comunista amb 3.569 vots; i finalment el Partit Catalanista Republicà amb 2.817 vots. En aquells comicis, el repartiment d’actes es va calcular sobre els resultats individualitzats dels districtes, cosa que va alterar la composició del consistori.
El nou consistori barceloní, format per cinquanta regidors, quedaria integrat per vint-i-cinc membres d’Esquerra Republicana, dotze de la Lliga Regionalista, dotze de la Coalició i un del PCR. A la resta de ciutats del país —les onze més poblades— es van produir resultats similars. ERC va obtenir la majoria a Sabadell, Terrassa, Tarragona, Reus, Girona, Manresa, Tortosa i l’Hospitalet. A Lleida, ERC —que es presentava en coalició amb la formació local Joventut Republicana— també va obtenir la majoria d’actes de la Paeria. En canvi la Lliga, que havia estat la formació política hegemònica de Catalunya des de principis de segle, només guanyaria a Badalona i Igualada.