Tal dia com avui de l’any 1942, fa 76 anys, la policia del règim franquista a Barcelona practicava batudes massives en diverses línies de tramvia de la ciutat que se saldarien amb un mínim de dotze detencions. La policia franquista, de forma inesperada, va ocupar diversos combois i va detenir totes les persones que no havien pagat el bitllet. A més, segons la premsa de l’època, van ser sotmesos a un judici ràpid que els va imposar una condemna a presó, una sanció econòmica i el pagament de les costes judicials. I els seus noms van ser publicats en premsa amb el propòsit que el seu entorn personal, veïnal i professional tingués constància que havien estat detinguts i condemnats per la comissió d’un delicte.
La persecució als usuaris sense bitllet, en un context de postguerra i en un escenari de misèria i de privacions extremes, dibuixa amb gran precisió les accions que, puntualment, el règim franquista practicava amb el propòsit de reforçar la imatge d’autoritarisme que volia projectar sobre la societat. Mentre que a les entranyes del règim franquista la corrupció imperava impunement en tots els àmbits, les forces policials esmerçaven tots els recursos a perseguir i a reprimir persones que, en aquelles especials circumstàncies, no podien pagar un bitllet. Altres investigacions revelen que la majoria dels detinguts, tant en aquella jornada com en les immediatament posteriors, eren persones que s’adreçaven al seu centre de treball.
La detenció i condemna per un delicte d’aquesta naturalesa es pagava amb la presó (la premsa de l’època no detalla els dies o mesos de reclusió), però sobretot pesava com una llosa en posteriors actes quotidians; com podia ser una contractació laboral, una tramitació de llicència comercial o la matriculació en una escola o universitat.