Tal dia com avui de l’any 1939, fa 79 anys, la delegació provincial de Barcelona de la Hermandad de Cautivos por España con el apoyo moral y material de la Cuarta Región Militar, del Gobierno Civil de la Provincia, de la Diputación, del Ayuntamiento barcelonés y de la Jefatura Provincial de la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S.”, feia públic que havia obtingut autorització del règim per exhumar la fossa comuna on, vuit mesos abans (30 de gener de 1939), havien estat enterrats els cossos de quaranta presoners de guerra franquistes afusellats prop del santuari del Collell (Garrotxa) per un escamot republicà en retirada. Un dels dos únics supervivents d’aquella massacre era el dirigent falangista Rafael Sánchez Mazas, que en el moment de publicar l’autorització d’exhumació i l’ordre de rendir homenatge a les víctimes, era ministre sense cartera del règim franquista.  

Segons la premsa de l’època, Sánchez Mazas, que havia salvat la vida d’una manera sorprenent, seria el veritable promotor d’aquella operació: “Para iniciar el merecido tributo a los gloriosos Caidos [sic], una comisión de la Hermandad [sic] procederá a la exhumación de cuarenta de los cadáveres de los patriotas [sic] y realizará los trámites indispensables para su traslado a Barcelona”. La mateixa premsa revela que el règim franquista havia previst celebrar un gran acte públic d'homenatge a les víctimes a Barcelona: “El próximo domingo [sic] en el Salón de San Juan (actual passeig Lluís Companys) tendrá lugar la recepción oficial de aquellos [sic], seguidamente una manifestación de duelo [sic] hasta la plaza de Cataluña. Aquí se realizará una misa por las almas de las víctimas y se agregará a la manifestación la presidencia de autoridades, prosiguiendo hacia el paseo de Gracia hasta llegar a la Jefatura Provincial de Falange”.

Finalment, la nota de l'Hermandad deia que els cadàvers de les víctimes, acompanyats pels familiars i amics, serien traslladats “hasta el Cementerio, donde se dará cristiana sepultura a los abnegados que entregaron su vida por Dios y por España”.