Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la Jefatura Provincial de Abastecimientos y de Transportes de Barcelona publicava un decret que obligava els botiguers del ram de l’alimentació de la ciutat a documentar la venda de fesols. Aquell decret deia: “El tendero anotará el número de tarjeta y nombre del cabeza de família, remitiendo las listas por conducto de sus respectivos gremios a la Jefatura de los Servicios”. Aquell mateix decret prohibia la venda de més de 400 grams de fesols per persona, fins a data indeterminada.
Aquest decret es va publicar amb el pretext de racionar els aliments que rebia la població i evitar l’acció dels acaparadors i especuladors. Però la realitat era ben diferent. L’aparell de propaganda franquista difonia campanyes de persecució a l’especulació alimentària que pretenien rentar la imatge del règim i, a la vegada, ocultar el contraban d’aliments que promovien -a títol particular- comandaments de l’exèrcit, dirigents de Falange, jerarquies eclesiàstiques i càrrecs polítics. Durant els mesos immediatament posteriors a l’ocupació de Barcelona (26/01/1939), la premsa publicaria -a diari- dotzenes de detencions de presumptes especuladors; però cap d’elements “afectos al régimen”.
Aquesta mesura es sumava a d’altres que ja s’havien decretat -inicialment a Barcelona- com la del Día sin Postre, que obligava els hostalers i restauradors de la ciutat a comptabilitzar i liquidar una part del benefici diari -amb la permanent amenaça d’imposició d’elevades sancions- a la Asociación de Ex-Combatientes.