Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context de les setmanes immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Barcelona, la premsa de l’època destacava que el dia anterior (17 de febrer de 1939) l’equip de govern de la Diputació de Barcelona imposat pel nou règim havia signat l’ordre d’acomiadament dels 15.860 funcionaris de la Generalitat de Catalunya. Segons la premsa de l’època, l’argument que pretenia justificar aquell acomiadament massiu era: “La Diputación de Barcelona, al tomar posesión de los servicios que le corresponden, se ha encontrado con que tales servicios fueron desorbitadamente agigantados durante el período revolucionario (...) se hallan actualmente dispersos en veinte inmuebles (...) lujosamente alhajados”.

La mateixa notícia destacava també que dels 15.860 funcionaris acomiadats, només “unos ocho mil” continuaven exercint les seves funcions. La resta estaven empresonats, s’havien exiliat o havien mort prèviament a l’ocupació franquista. Aquella mesura no afectava el cos de docents de la Generalitat que, des del 3 de febrer anterior, havien estat traspassats en bloc al Ministerio de Educación Nacional i estaven sotmesos a un procés individualitzat de depuració ideològica, “suspensos de empleo y sueldo” fins que presentessin un expedient “haciendo constar (...) agrupación sindical y partido político a que hubiera pertenecido durante los últimos seis años, y actuación concreta a partir de la fecha en que se produjo el Movimiento Nacional”.

Des que les tropes franquistes havien ocupat Barcelona (26 de gener de 1939), el president de la Diputació era Josep Maria Milà i Camps, exdiputat de la Unión Monárquica Nacional (1919-1920), que es convertiria en el partit únic del règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930) i que contribuiria al desballestament de l’obra política, cultural i social de la Mancomunitat de Catalunya (1924). També, durant l’etapa dictatorial, havia estat president de la Diputació de Barcelona (1925-1930) i nomenat comte de Montseny per Alfons XIII. Segons la premsa, en l’ordre de 1939, conservaven el lloc de treball els 753 funcionaris contractats amb anterioritat a la restauració de la Generalitat (1931), però no quedaven exempts dels processos de depuració ideològica.