Tal dia com avui de l’any 1147, fa 874 anys, l’exèrcit de Ramon Berenguer IV, comte independent de Barcelona, entrava a Turtuixa, capital d’una cora (districte semiindependent) que abastava la vall baixa del riu Ebre. Tot seguit, es va recuperar el nom històric de la ciutat. A partir de la conquesta la vella Dertosa romana passaria a anomenar-se Tortosa. Amb la conquesta de la plaça de Tortosa, el comtat independent de Barcelona guanyava la pràctica totalitat del domini d’un ampli territori format per més de trenta pobles i alqueries, que abastava des de la cubeta de Móra (actual Ribera d’Ebre) fins a la desembocadura del riu Ebre (en aquell moment situada a Amposta).

Aquella operació militar de gran envergadura es va portar a terme mentre es discutien els darrers serrells de les negociacions i pactes que conduirien a la unió dinàstica entre el comtat independent de Barcelona i el regne d’Aragó (1150). La conquesta de la vall baixa de l’Ebre sempre havia estat una prioritat de les cancelleries aragoneses —sobretot durant el regnat d’Alfons el Bataller, finals del segle XI i principis del XII—, que hi veien una sortida natural a la mar Mediterrània i una plataforma que, seguint el litoral, els podia projectar territorialment cap al sud de la península Ibèrica (regnes taifes musulmans de València, de Dénia i de Múrcia).

Una hipotètica conquesta aragonesa de Tortosa hauria tallat la projecció expansiva catalana cap al sud. En aquest punt és important recordar que el comtat de Barcelona esgrimia uns drets de conquesta sobre la taifa de València, en virtut del matrimoni entre Ramon Berenguer II (avi de Ramon Berenguer IV) i María Díaz de Vivar (hereva del Cid Campeador, senyor efímer de València, 1091-1097). Per aquest motiu, i aprofitant l’escenari de feblesa i desgovern que afectava Aragó (ocupació castellana de Saragossa, ocupació navarresa de Jaca, unió dinàstica amb Barcelona), la cancelleria barcelonina va prioritzar la conquesta de la vall baixa de l’Ebre.

D’aquesta manera, en la confirmació dels pactes, Aragó quedava, definitivament, en una posició de subordinació respecte a Barcelona, sense possibilitat ni capacitat de renegociar absolutament res. Set dècades més tard, quan Jaume I iniciava la conquesta del País Valencià, l'oligarca aragonès Blasco de Alagón va intentar —amb les seves pròpies hosts— conquerir un passadís territorial que havia d’unir Alcanyís i Vinaròs (1229-32). En aquella iniciativa va conquerir la plaça de Morella, però la ràpida intervenció de Jaume I, que va conquerir les places baixes del Maestrat (Ares, Peníscola), i la creació del regne de València (1238) condemnarien per sempre Aragó a no tenir sortida al mar.