Tal dia com avui de l’any 1151, fa 869 anys, Ramon Berenguer IV ―comte independent de Barcelona i príncep d’Aragó― i Alfons VII ―rei de Lleó, de Castella i de Galícia― signaven el Tractat de Tudilén ―a Fitero (regne de Navarra)―. La signatura d’aquell tractat posava fi a les pretensions del rei Alfons sobre el territori d’Aragó, i a la vegada escenificava una pinça entre Barcelona i Lleó per conquerir i repartir-se els dominis de Sanç VI de Navarra (l’altre pretendent al tron aragonès). D’aquesta forma, Ramon Berenguer IV ―casat amb Peronella d’Aragó― trencava l’aliança navarrolleonesa que amenaçava la integritat del territori aragonès, i assegurava la seva independència.
En aquell mateix tractat, es va convenir el repartiment del territori peninsular que, en aquells moments, encara restava sota el domini de les taifes musulmanes. D’aquesta manera, el comte barceloní i el rei lleonès van pactar que les taifes d’Albarrasí, València (amb Conca), Dénia, Múrcia (amb Cartagena i Albacete) i Almeria serien ocupades per Ramon Berenguer IV i els seus successors. I que les de Toledo, Granada, Còrdova, Sevilla, Màlaga, Badajoz, Lisboa i Sevilla (i l’Algarve) serien ocupades per Alfons VII i els seus successors. També van pactar el repartiment del regne de Sanç VI: al comte barceloní li corresponia Navarra i al rei lleonès el País Basc i La Rioja.
Els pactes subscrits en aquell tractat no es van portar mai a terme, principalment a causa del testament del mateix Alfons VII que, a la seva mort (1157), va dividir els seus dominis entre els seus dos fills: els regnes de Lleó i de Galícia pel seu primogènit Ferran, i el regne de Castella per Sanç. Durant dècades, les monarquies de Lleó-Galícia i de Castella estarien enfrontades; en un conflicte permanentment alimentat per la monarquia navarresa, que, d’aquesta forma, trencava la pinça formada a Tudilén, allunyava el perill d’un atac conjunt, i aconseguia que el Tractat de Tudilén acabés oblidat als calaixos de les cancelleries de Lleó i de Barcelona.