Tal dia com avui de l'any 1164, fa 853 anys, Ramon Alfons, comte independent de Barcelona i dels seus territoris vinculats (Girona, Osona, Besalú i Cerdanya) era coronat a Saragossa rei d'Aragó. Ramon Alfons, que passaria a la història com Alfons el Cast, era el primer sobirà que reunia sobre la seva testa la dignitat comtal de Barcelona i la reial d'Aragó, i es convertia en l'iniciador de la dinastia Bel·lònida-Aragó, que governaria els destins de la confederació política catalanoaragonesa durant 246 anys, fins a la mort de Martí l'Humà (1410). Durant el seu mandat reuniria el patrimoni familiar patern que el convertiria en comte del Rosselló, de Gavaldà i de Provença.
Ramon Alfons, nascut l'any 1157 a Osca segons algunes fonts i a Barcelona segons unes altres, era fill de Ramon Berenguer IV, comte independent de Barcelona i home principal d'Aragó, i de Peronella, reina d'Aragó. En el pacte matrimonial entre Ramon Berenguer i Peronella es feia un esment especial en la voluntat de mantenir les lleis i les institucions de les entitats polítiques representades. Per aquest motiu, Ramon Alfons, que ja era comte independent de Barcelona des de la mort del seu pare (1162), va haver de ser coronat a Saragossa, ja que els pactes impedien que cap de les dues dignitats tingués prevalència sobre l'altra.
El govern de Ramon Alfons va tenir una projecció expansiva més orientada cap al nord que cap a la península Ibèrica. Va centrar tots els esforços polítics i militars a vèncer el Casal de Tolosa de Llenguadoc, el gran rival del Casal de Barcelona pel domini d'Occitània, i en canvi va negociar diversos tractats de pau amb Castella, que comportarien la renúncia a l'ocupació dels territoris de Conca i Múrcia que, inicialment, corresponien a la Corona d'Aragó. La seva política exterior el portaria a negociar i signar aliances amb Anglaterra, que cobejava el domini sobre la Gascunya, amb el propòsit de liquidar, definitivament, el projecte expansiu de França.