Tal dia com avui de l’any 1938, fa 80 anys, el govern il·legítim de Burgos presidit pel general Franco i format pels militars sollevats contra la legalitat republicana, cessava de les seves funcions el general Queipo de Llano que, des del 18 de juliol de 1936, havia estat el “vocero” de la sublevació militar franquista. Queipo de Llano, des de l’emissora de Radio Sevilla, s’havia fet cèlebre per les seus brutals discursos, que contenien indubtables amenaces d’infligir patiment i de causar la mort contra els polítics republicans i contra les seves famílies. El seu discurs, barroer i groller, va ser especialment contundent contra els polítics republicans andalusos. Però en els seus discursos exaltats mai es va oblidar ni dels polítics ni dels milicians republicans catalans. Ni de les seves respectives famílies.

Queipo de Llano, durant el temps que va ser el “vocero” dels sollevats, es va convertir en la representació del terror, assenyalant les víctimes i les seves famílies, atiant els assassins i anticipant la tortura i l’assassinat de milers de persones. El lèxic del seu discurs, farcit d’insults i d’amenaces, ràpidament es convertiria en part important del llenguatge col·loquial dels partidaris del cop d’estat militar. El terme “rojo-separatista” acompanyat de “ratas”, “hordas”, “facinerosos”, “indocumentados”, “canallas” o “hebreos” es van convertir en el lèxic habitual del vocabulari nacionalista espanyol per a referir-se als polítics republicans catalans. I a partir de 1937, es convertiria també en el llenguatge habitual de la premsa a la zona controlada pels sollevats, que era obligada a publicar, fil per randa, tots els discursos de Queipo de Llano.

Va arribar a proclamar “nuestros valientes legionarios y regulares han demostrado a los rojos cobardes lo que significa ser hombres de verdad. Y a la vez, a sus mujeres. Ahora, ellas, por lo menos sabrán lo que son hombres de verdad y no milicianos maricones. No se van a librar, por mucho que berreen y que pataleen”. I en una altra ocasió, es va adreçar per ràdio a un comandant republicà i el va amenaçar dient-li: “tenemos a tu familia en nuestro poder y todos ellos pagarán por sus vidas por lo que tú hagas”; suggerint que amb la seva pell faria bosses i carteres. Queipo de Llano no seria cessat pel contingut dels seus discursos violents, sinó perquè la popularitat que havia adquirit amenaçava el lideratge de Franco. Queipo ha estat comparat amb Quevedo, el “vocero” del règim hispànic de Lerma i de Olivares, que des de les seves lletres animava a obrir guerra contra Catalunya.