Tal dia com avui de l’any 1929, fa 93 anys, el diari La Publicitat ―en aquell moment l’òrgan de premsa del partit catalanista i republicà Acció Catalana― publicava que els treballs arqueològics iniciats l’any anterior (1928) per l’equip del professor Serra i Ràfols havien culminat amb la descoberta de la necròpolis del poblat nord-ibèric de Barkeno. Aquella actuació arqueològica es va desenvolupar a la zona sud de la muntanya de Montjuïc, entre els actuals carrers de l’Esparver i Mare de Déu de Port, al barri de la Marina de Sants, i va donar com a resultat la confirmació que el primer nucli fortificat de la història de la ciutat no es corresponia amb l’indret on, posteriorment, els romans emplaçarien Barcino.

Efectivament, aquella descoberta va posar en relleu que la Barkeno nord-ibèrica estava dividida en dos emplaçaments diferenciats: a la muntanya de Montjuïc hi havia un nucli fortificat, que concentrava les residències de les famílies oligarquies de la ciutat, i sobre l’actual plaça de la Catedral (al barri Gòtic) hi havia un altre nucli no fortificat format per cases de pagesos i de pescadors. Els arqueòlegs de l’equip del professor Serra i Ràfols van concloure, també, que entremig hi podia haver un poblament dispers format per petites explotacions agràries familiars, articulades sobre el camí que unia el nucli oligàrquic de Montjuïc i el nucli popular de l’actual barri Gòtic, que vorejava la muntanya per la cara nord i travessava els actuals barris de Sant Antoni i del Raval.

Aquest model de poblament era molt habitual en el món nord-ibèric i es donava també en altres nuclis que, posteriorment i durant l’època romana, tindrien una gran importància. Per exemple, la Tarragona nord-ibèrica estava dividida en dos nuclis: el nucli oligàrquic de Tarakon (emplaçat sobre el turó de la part històrica de la ciutat) i el nucli popular de Kesse (situat a la desembocadura del riu Francolí). En el cas de Barkeno, només es coneix el nom del nucli fortificat, gràcies a les inscripcions numismàtiques. Però, en canvi, després de la conquesta romana (segle III aC), el nucli oligàrquic quedaria abandonat en benefici del “barri popular”, que va ser batejat amb el nom de Barcino i convertit en municipi romà.