Tal dia com avui de l’any 1412, fa 610 anys, a Casp (Regne d’Aragó), es feia públic el resultat de l’assemblea de compromissaris dels tres estats peninsulars de la Corona catalanoaragonesa, que s’havien reunit per elegir un nou titular del tron de Barcelona. En aquella assemblea, els compromissaris van elegir el candidat Ferran de Trastàmara, nebot per banda materna del difunt comte-rei Martí I, mort sense descendència legítima (1410). L’elecció de Ferran, suposava la fi de la nissaga bel·lònida, que havia regnat durant 532 anys (des de l’època del comte carolingi Guifré el Pilós, 878-897); i l’inici d’una nova dinastia, els Trastàmara, que s’asseuria al tron de Barcelona durant 104 anys (fins a la mort de Ferran el Catòlic, 1516).

Aquella assemblea de compromissaris posa en relleu allò que, sistemàticament, ha negat la historiografia nacionalista espanyola: la independència de Catalunya —i, pel cap baix, la seva igualtat de rang— respecte als altres estats de la Corona.  L’assemblea de Casp va estar formada per nou compromissaris: tres del Principat de Catalunya; tres del regne d’Aragó; i tres del regne de València. No obstant això, la representació dels regnes de Sardenya i de Sicília (els altres dos estats que formaven la Corona) no hi va ser present. Alguns historiadors apunten que aquella assemblea hauria estat la culminació d’un cop d’estat (ordit per les classes mercantils) que pretenien evitar la presència i participació d’unes representacions polítiques de condició nobiliària i d’ideologia feudal.

En aquella elecció es van presentar diversos candidats. Ferran de Trastàmara, que arribava a l’elecció amb el suport de les potents classes mercantils de les ciutats de Barcelona i de València, va obtenir 6 vots. El seu gran rival Jaume d’Urgell (comte independent d’Urgell i cunyat del difunt comte-rei Martí I), i que sempre va comptar amb el suport de les aristocràcies latifundistes catalana i aragonesa; va obtenir 2 vots. I, finalment, Frederic d’Aragó-Rizzari, també conegut com a Frederic de Luna, net il·legítim del difunt comte-rei Martí I (era fill d’una relació extramatrimonial de Martí el Jove, l’hereu a la corona mort prematurament el 1409), que no comptava amb cap mena de suport rellevant; tan sols va obtenir un vot.

Imatge principal: Representació contemporània del Compromís de Casp. Font: Congrès dels Diputats.