Tal dia com avui de l’any 1926, fa 92 anys, el ministre de Gràcia i Justícia del règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930) Galo Ponte y Escartín cursava una ordre de destitució fulminant de la junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona al governador provincial de la ciutat comtal, Joaquim Milans del Bosch i Carrió. El motiu de la destitució era la repetida desobediència del reial decret del 18 de setembre de 1923 —signat pel rei Alfons XIII, besavi del rei Felip VI—, que prohibia l’ús del català en l’àmbit públic, ja que l’associava amb el “separatismo”. Aquella ordre comportaria, també, empresonar i desterrar el degà Ramon d’Abadal i Calderó i els membres de la junta del Col·legi d’Advocats.

Primo de Rivera destitueix la junta del Col·legi d'Advocats per publicar en català. Edifici del Col·legi d'Advocats (circa 1926). Font Blog La Barcelona d'abans

La junta destituïda estava formada, a més del degà, per destacades personalitats del món polític, econòmic i cultural de Catalunya: Francesc Ripoll, expresident de la Cambra de Cooperatives de Catalunya i Balears; Albert Bastardas, exalcalde de Barcelona; Manuel Carrasco i Formiguera i Josep Barbey, fundadors del partit Acció Catalana; Casimir Casagran, jutge d’apel·lacions d’Andorra, i Víctor Blajot, regidor de l’Ajuntament de Barcelona. El degà i la junta del Col·legi passarien quatre anys desterrats a diverses places de l’Aragó i el País Valencià, fins que amb la crisi política i econòmica, que va provocar la caiguda de la dictadura (1930), serien reintegrats a les seves funcions.

Ramon d’Abadal, mentrestant, seria substituït per l’advocat d’ideologia anticatalanista Joaquim Dualde Gómez —nomenat a dit pel Govern espanyol— que posteriorment, durant la Segona República Espanyola, seria ministre d’Instrucció Pública dels governs que presidiria el radical i anticatalanista Alejandro Lerroux. Reveladorament, després de la Guerra Civil (1936-1939) seria l’advocat de Joan March, financer de la rebel·lió franquista, qui en un plet contra la Barcelona Traction, Light and Power intentaria una gran repercussió mediàtica. Albert Bernís, nou membre designat pel govern dictatorial, en canvi, seria processat el 23 de març de 1926 per negar-se a formar part de la junta imposada.