Tal dia com avui de l’any 1931, fa 90 anys, Ventura Gassol, conseller d’Instrucció Pública del Govern provisional de la Generalitat, declarava que l’executiu català havia creat les primeres càtedres de llengua catalana, que —a partir del següent curs acadèmic— impartirien a les Escoles Normals (escoles de formació de professorat) de Catalunya. La formació de mestres en llengua catalana, i la normalització de l’ús i l’ensenyament del català a l’escola, era una de les principals reivindicacions de la societat catalana de l’època; i havia estat una de les principals promeses electorals del president Macià.

La llengua catalana havia estat proscrita de l’àmbit públic poc després de la ocupació borbònica del país (1717); amb la publicació i entrada en vigor dels decrets de Nova Planta, que imposaven el castellà “por justo derecho de conquista”. Durant dos segles llargs l’escola catalana havia estat persistentment i obsessivament espanyolitzada, amb el propòsit de crear i consolidar la idea que el català en la llengua de la gent rústica i illetrada, en contraposició al castellà que seria l’idioma de la gent civilitzada i cultivada.

No seria fins a l’època de la Mancomunitat (1914-1923) que la llengua catalana seria efímerament restaurada a les institucions educatives que depenien de les diputacions i dels municipis. Però, de nou, l’espanyolitat rampant la reclouria a l’àmbit domèstic. El 1923, Primo de Rivera perpetrava un cop d’estat i intervenia la Mancomunitat. El responsable de liquidar la institució, Sala i Argemir, declararia que l’ús del català en la docència representava una agressió “para nuestros hermanos españoles que vienen a Catalunya a estudiar”.

Amb el projecte de normalització de l’escola catalana s’obria un escenari d’il·lusió en la societat de l’època. Segons la premsa (La Vanguardia, edició del 07/06/1931) “La implantación de la lengua catalana en las escuelas, ha despertado en toda Catalunya una gran inquietud espiritual. Por todas partes se ve el deseo de colaborar a la obra de levantamiento de nuestra lengua”. Aquella il·lusió seria sobtadament truncada per la Guerra Civil espanyola (1936-1939); que conduiria a l’ocupació franquista de Catalunya; i el desballestament de l’obra cultural i acadèmica de la Generalitat.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat