Tal dia com avui de l’any 1913, fa 104 anys, se celebrava la primera commemoració massiva de l’Onze de Setembre. Aquella primera commemoració massiva, amb concentracions i ofrenes florals al monument de Rafael de Casanova (que havia estat traslladat des del Saló de Sant Joan ―avui passeig Lluís Companys― a la seva actual ubicació a la ronda de Sant Pere) i al Fossar de les Moreres, es produïa en un tens escenari polític i social, dominat per les reivindicacions d’autogovern del catalanisme polític i cultural (que començarien a concretar-se uns mesos més tard amb la constitució de la Mancomunitat de Catalunya), i el protagonisme creixent dels moviments republicans, obreristes i anarquistes; en un paisatge marcat per fortes desigualtats socials i econòmiques; i pel descrèdit de la monarquia espanyola i del sistema d’alternança de partits.
Fossar de les Moreres (1914)
No obstant això, la primera commemoració de l’Onze de Setembre, remuntava a l’any 1886 que, després dels entrebancs governatius espanyols, havia quedat limitada a una missa a Santa Maria del Mar “en memòria dels màrtirs de 1714”. En el decurs dels anys posteriors, la commemoració adquiriria força i presència en un ambient cada cop més reivindicatiu, i ja a principis del segle XX les autoritats governatives espanyoles la considerarien una amenaça. El 1901 el governador de Barcelona ―el liberal Miquel Socias Caimari― no va fer res per a aturar els lerrouxistes, que es van desplaçar de forma organitzada a la convocatòria i es van enfrontar violentament als assistents a l’acte. I el 1905 el governador de Barcelona ―el conservador Julio Fuentes Forner― imposaria fortes sancions a les entitats convocants en virtut de la Ley de Jurisdicciones que pretenia garantir “el honor del Ejército y la sagrada unidad de la Patria”.