Tal dia com avui de l'any 1904, fa 114 anys, sortia al carrer —a Barcelona— el primer número de la revista infantil i juvenil il·lustrada —editada en català— En Patufet. En la seva primera etapa es publicaria amb caràcter setmanal i de forma ininterrompuda fins als dies previs a l'ocupació militar franquista de Barcelona (1938). Les mil vuit-centes sis publicacions —setmanals i extraordinàries— d'aquella primera etapa (1904-1938) ensenyarien a llegir i a escriure en català a gairebé tres generacions. Amb la normativització de la llengua catalana (1919), seria una de les primeres publicacions en català que s'adaptaria a les noves normes ortogràfiques de Pompeu Fabra.
En Patufet havia sorgit en una reunió de membres del Foment Autonomista Català, una organització política i cultural d'ideologia catalanista. Seria el mateix Foment el que crearia la primera editorial, situada a la Rambla de les Flors, 11 de Barcelona; i la que encarregaria a Aureli Campany i Farres —antropòleg, erudit del costumari català, cofundador de l'Orfeó Català, director de l'Esbart Català de Dansaires i pare de l'escriptora Maria Aurèlia Campany— la direcció de la publicació. L'any 1905 Aureli Campmany la vendria a Josep Bagunyà i Josep Morató, editors de la revista satírica Cu-cut! que convertirien En Patufet en un fenomen social i cultural.
En Patufet va obtenir un gran èxit gràcies al model moral que proposava. A banda de formar i de distreure va tenir altres funcions: compromís amb els valors democràtics, respecte a la vida i a la natura, escola de llengua, compromís amb la catalanitat, dimensió conservadora en la visió crítica de la societat. El primer número tenia vuit pàgines i valia cinc cèntims. De forma quasi immediata van passar a dotze pàgines i es va millorar notablement la qualitat dels dibuixos. A partir de 1912, amb la gestió editorial de Bagunyà i de Morató, assoliria el seu format definitiu en 32 pàgines de 210x150 mm i variaria el seu contingut cap a un públic més juvenil.