El president Companys forma el darrer Govern abans de l'esclat de la guerra

Tal dia com avui de l’any 1936, fa 86 anys, el president Companys formava el segon Govern després de l’amnistia decretada pel govern central de la República, per la condemna a 30 anys de reclusió al Govern de Catalunya pels Fets d’Octubre (6 i 7 d’octubre de 1934), i el darrer gabinet abans del cop d’estat militar del 19 de juliol de 1936 que conduiria a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Aquell executiu tindria una especial significació, perquè havia estat nomenat en unes condicions de normalitat institucional que no s’havien donat en el govern precedent (restituït l’1 de març de 1936, tot seguit a l'excarceració del govern de Catalunya); ni en els posteriors (creació de governs de concentració antifeixista que es revelarien com l’error més greu de la carrera política del president Companys).

Aquell gabinet estava format per Lluís Companys (president), Josep Maria Espanya Sirat, d’ERC (Governació); Ventura Gassol i Rovira, d’ERC (Cultura); Lluís Prunés i Sató, d’ERC (Economia i Agricultura); Martí Barrera i Maresma, d’ERC (Treball); Pere Mestres i Albet, d’ERC (Obres Públiques); Manuel Corachan i Garcia, independent (Sanitat); Martí Esteve i Guau, d’Acció Catalana Republicana (Finances), i Pere Comas i Calvet, d’ERC (Justícia). Cal recordar que la composició del Parlament de Catalunya, des de les eleccions del 20 de novembre de 1932, estava formada, majoritàriament, per ERC, amb 56 dels 85 diputats a l’hemicicle; que sumats als escons de les seves confluències (Unió Socialista de Catalunya, Partit Radical Autònom de Tarragona, Unió Catalanista i Partit Republicà Federal) passaven a ser 67.

Aquell executiu va tenir una durada efímera. El 31 de juliol de 1936, dotze dies després del cop d’estat militar del 19 de juliol —que a Catalunya havia estat avortat per les forces d’ordre públic de la Generalitat i els milicians armats—, es va dissoldre i va donar entrada a consellers de partits i sindicats que no tenien cap representació al Parlament. El 31 de juliol de 1936, i en les successives remodelacions del 6 d’agost i del 26 de setembre de 1936, el president Companys va nomenar consellers del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), de la Unió de Rabassaires, del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), de la UGT (Unió General de Treballadors), i del sindicat anarcosindicalista CNT-FAI. Cap d’aquests partits ni sindicats no tenien representació al Parlament de Catalunya.