Tal dia com avui de l’any 1415, fa 606 anys, les tropes portugueses de l’infant Enric (futur rei Enric, anomenat el Navegant) iniciaven l’operació militar de conquesta de Ceuta, que, després d’un dia de combats, culminaria avançada la nit amb la presa de la plaça. Aquella operació bèl·lica, que va requerir un formidable esforç econòmic de la monarquia portuguesa, tenia el clar propòsit de dominar la que, en aquell moment, era la clau principal de l’estret de Gibraltar i, d’aquesta manera, controlar ―i fins i tot impedir― el trànsit naval de catalans i genovesos (principals rivals comercials de Portugal) cap a les noves rutes atlàntiques que s’estaven obrint.
L’inici de la conquesta d’aquestes noves rutes comercials atlàntiques datava de principis del segle anterior. L’any 1312, el navegant genovès Lancelloto Mallocello havia estat el primer europeu modern que havia tocat les costes de les illes Canàries. I l’any 1343, el navegant mallorquí Jaume Ferrer havia tocat les costes de les Canàries i de Riu d’Or (l’actual Sàhara Occidental). I pels coneixements que el també mallorquí Abraham Cresques tenia a l’hora de cartografiar el seu Atles Català (1375), tot indica que Ferrer hauria navegat fins a la desembocadura del riu Senegal. L’expedició del mallorquí Ferrer hauria impulsat la primera colonització europea de les Canàries (1350).
Fins llavors, els catalans tenien el control del mar d’Alboran (el sector marítim situat entre la costa andalusa i marroquina) gràcies a la decisiva victòria naval de les Galeres de Catalunya, comandades per l’almirall Jofré Gilabert de Cruïlles sobre les armades dels regnes marínida i hàfsida nord-africans (1339). Però la conquesta portuguesa de Ceuta va alterar significativament aquell dibuix. A partir del fet, els navegants comercials catalans van reaccionar establint aliances amb els pirates independents. Una de les aliances més significatives seria amb la capitana pirata Sayyida Mandri (segles XV-XVI), reina del domini independent de Tetuan i corsària dels catalans.