Tetuan, 22 d’octubre de 1542. Hassam Haixim perpetrava un cop d’estat i derrocava Sayyida Mandri, reina del domini independent de Tetuan, que en aquell moment abastava l’estratègic territori de l’extrem nord del continent africà (la costa meridional, mediterrània i atlàntica, de l’estret de Gibraltar). Sayyida Mandri havia estat una de les poques reines titulars de la història àrab. De fet, seria la darrera dona del món musulmà que ostentaria el títol d'al-hurra (la reina). Sobirana absoluta d’un domini independent que havia construït amb la riquesa obtinguda amb l’activitat de la pirateria. Sayyida Mandri seria, també, la primera i la darrera gran dama de la pirateria barbaresca.
Fragment de l'Atles Català d'Abraham Cresques (1375) que cartografia la costa nord-occidental africana / Font: Biblioteca Nacional de França
Qui era Sayyida Mandri?
Sayyida Mandri, nascuda Sayyida ibn Rashid Fernández, era filla d’un sultà local de l’Àfrica nord-occidental anomenat Ali ibn Rashid i de la morisca hispànica Zuhra Fernández, originària del Camp de Gibraltar. Tot i que les dades dels primers anys de la seva existència són molt confuses, les fonts documentals apunten que hauria nascut cap al 1485 (durant la guerra de conquesta cristiana de Granada) a Xauen, al nord del regne wattàssida de Fes (sobre l’actual estat del Marroc). També les fonts documentals revelen que era una més d’una extensa prole de germans i germanes, i que per la seva condició de gènere havia estat relegada de tota possibilitat d’heretar el poder del seu pare.
Els Al-Mandri
Les mateixes fonts revelen que cap a l’any 1500, amb tan sols quinze anys d’edat, va ser casada amb un septuagenari anomenat Ali al-Mandri, de qui prendria el cognom. Aquest matrimoni representaria la seva segona connexió amb el món peninsular hispànic. Ali al-Mandri era un poderós oligarca originari del regne nassarita de Granada, que s’havia exiliat al nord d’Àfrica després de la conquesta hispànica de la ciutat de l’Alhambra (1492). Però els Al-Mandri, originàriament al-Manzarí, eren una nissaga amb una llarga història d’exilis: la seva remota procedència estaria radicada al sud de Catalunya i haurien emigrat a Granada després de la conquesta catalana de Tortosa (1148).
Representació d'un atac corsari barbaresc a una nau comercial francesa / Font: Wikimedia Commons
L’exili morisc: berbers o hispans?
La història dels Al-Mandri desemmascara el fals mite —àmpliament divulgat per la historiografia nacionalista espanyola— del “moro invasor”. Els Al-Mandri formaven part de la majoria d’origen ibèric del món musulmà hispànic. Fins i tot abans de la conquesta militar àrab (714-723), s’havia produït la islamització d’una part important de la societat hispanovisigòtica, que es multiplicaria durant la llarga existència del món andalusí (a Catalunya, entre el 717 i el 1153). A finals de la centúria del 1400, els Al-Mandri i milers de moriscos hispànics d’origen ibèric (l’exili morisc) es convertirien en el corpus social i cultural majoritari —i dominant políticament— a la regió de Tetuan, Ceuta i Tànger.
La fabricació de la “dama de la pirateria”
Els dots de comandament de Sayyida es van posar en relleu quan el seu ancià marit va emmalaltir a causa de mil ferides “de guerra” mal curades. A cavall de les centúries del 1400 i del 1500, Ali al-Mandri havia creat un imperi econòmic a Martil (un port de la costa mediterrània africana molt proper a Ceuta, que en aquell moment era, reveladorament, anomenat pels seus residents moriscos “Río Martín”). Aquest imperi econòmic s’havia fabricat amb l’activitat de la pirateria: atacs a vaixells mercants —principalment genovesos i portuguesos— que sovintejaven les costes de l’estret de Gibraltar. Amb la progressiva retirada del vell Mandri, Sayyida va assumir, també progressivament, el comandament d’aquell imperi econòmic.
Fragment d'un mapa d'Àfrica (1562), obra del cartògraf Paolo Forlani / Font: Biblioteca Nacional de França
La controvertida relació amb els mercants catalans
Les fonts documentals revelen que quan Sayyida va assumir el comandament, Castella i Portugal li tenien declarada la guerra a l’imperi Al-Mandri. La monarquia hispànica, a través de la figura dels Reis Catòlics, estava en ple procés de construcció, però els seus estats integrants (les corones catalanoaragonesa i castellanolleonesa) continuaven actuant de forma totalment independent. Sobretot en aspectes com la navegació comercial. I això és el que explica l'hostilitat de la cancelleria castellana (aliada tradicional dels mercaders genovesos). En canvi, sorprenentment i sospitosament, enlloc es diu res que els catalans li haguessin declarat la guerra.
Sayyida Mandri, corsària “catalana”?
Aquesta dada és molt reveladora. Sobretot quan sabem que, des de finals de la centúria del 1300, el trànsit naval català (i valencià i mallorquí) a la recerca de noves vies atlàntiques) tenia un pes importantíssim a l’estret de Gibraltar, en claríssima i agressiva competència amb els genovesos (aliats dels castellans) i amb els portuguesos. Això explica, per exemple, la riquesa de detalls i la precisió de les dades de l’Atles Català d’Abraham Cresques (1375), considerat el primer mapa modern del món conegut. I apunta, clarament, que Sayyida Mandri practicava el cors (la pirateria per encàrrec) exclusivament contra les naus mercants rivals del comerç català.
Representació moderna de Sayyida Mandri / Font: Wikimedia Commons
Sayyida Mandri, reina de Tetuan
Sayyida Mandri va trencar tots els esquemes de la seva societat i de la seva època i es va erigir com una pirata implacable i una reina incontestable. Amb els immensos guanys obtinguts amb la pirateria va fabricar un estat propi: el regne de Tetuan, que, durant la seva existència (segle XVI), va acollir milers de moriscos hispànics refugiats (de remot origen ibèric) i que, sempre, va comptar amb el suport dels wattàssides de Fes, que veien l’estat de la Mandri com un tap que contenia l’ambició expansionista de les monarquies hispànica i portuguesa sobre sòl africà. La “catalana” Sayyida Mandri va ser l’última reina àrab i la gran dama de la pirateria a l’estret de Gibraltar.
Imatge principal: Representació moderna de Sayyida Mandri / Font: Pinterest