Tal dia com avui de l’any 1939, fa 79 anys, la Jefatura Superior de Policía de Barcelona publicava un comunicat informant que les llicències de taxi “y de vehículos de tracción mecánica que prestan igual servicio” quedaven sense efecte, fins que els seus titulars es personessin “en el improrrogable plazo de diez días” a les dependències policials de l’Avenida del Caudillo (actualment la Diagonal), 463. Aquesta mesura afectava, també, els propietaris de flotes de vehicles i de garatges de pupil·latge, i a través d’aquell comunicat se’ls informava que la seva activitat quedava, també, suspesa a l’espera que es presentessin personalment a les dependències policials.
Aquella mesura, lluny de ser un control del parc mòbil d’ús públic de la ciutat de Barcelona, que hauria impulsat la Delegación Provincial de Industria, formava part d’un pla de control sobre les persones que tenien un tipus d’activitat consistent en desplaçaments més discrets que els dels transports públics d’ús massiu, i de retruc, d’una operació de depuració ideològica, similar a la que s’havia impulsat a les porteries de les finques. La investigació historiogràfica ha posat de relleu que les autoritats franquistes consideraven el col·lectiu del taxi de Barcelona un sector especialment necessari per projectar els tentacles policials que perseguien els opositors al règim.