Tal dia com avui de l’any 768, fa 1.253 anys, moria a Saint-Denis (llavors regne dels francs i actualment República francesa) el rei Pipí I, primer monarca de la nissaga carolíngia franca, i pare i predecessor del futur rei i emperador Carlemany. Pipí, anomenat el Breu a causa de la seva curta estatura, havia succeït el rei dels francs Khilderic III, anomenat l’Idiota, catorzè i darrer monarca de la nissaga merovíngia franca. Pipí havia arribat al tron després d’exercir com a majordom de palau (que era qui, en aquell moment, ostentava veritablement l’autoritat reial) durant una dècada. L’any 752 les oligarquies franques van deposar el “rei idiota” i van coronar Pipí. En aquell nomenament hi va pesar, també, el fet que era fill del difunt rei Carles Martell.

Poc després de ser coronat, va iniciar l’empresa conqueridora de l’antiga Narbonense (el territori de l’actual Llenguadoc), que havia caigut en poder dels àrabs el 723. El mateix any 752 va conquerir Besiers i Agde. El 759, Nimes i Carcassona. I el mateix 759, les elits de Narbona ―l’antiga capital del territori en l’època romana i visigòtica― li van obrir les portes i li van lliurar la ciutat. Tot seguit es va restaurar la seu arquebisbal de Narbona, que seria la mitra dels futurs bisbats catalans fins al 1116, que es va restaurar la de Tarragona. Aquell nou territori, que havia format part dels dominis de la monarquia visigòtica hispànica (452-723) va ser anomenat Marca de Gòtia, fins i tot quan més tard (després del 785) es va projectar cap a la península Ibèrica.

A la seva mort (768), el seu fill i hereu Carlemany va prendre el relleu d’aquell projecte expansiu: el 783 conqueria el Rosselló. El 785, la Cerdanya, l’Urgell, l’Empordà i Girona. I el 801, el Vallès i Barcelona. En aquell moment, Barcelona va ser elegida com a nova capital de la Marca de Gòtia, en perjudici de Narbona, i va exercir aquesta funció durant 186 anys, fins al 987, que el comte carolingi Borrell II no va renovar el pacte de vassallatge amb la nova dinastia reial dels Capets i va independitzar de facto els comtats gòtics a cavall i al sud dels Pirineus. La Marca de Gòtia va ser una entitat política i militar del regne dels francs, amb un aparell de dominació consolidat; a diferència de la Marca Hispànica, que no va passar mai de la categoria de projecte polític.

23 de setembre de 1849 Mor Joan Casacuberta, pioner del teatre argentí Marc Pons