Tal dia com avui de l’any 1173, fa 848 anys, a Barcelona, moria Peronella d’Aragó, la darrera monarca aragonesa de la dinastia Ximena. Des que el 1163 el seu fill i hereu Alfons Ramon va ser proclamat comte independent de Barcelona i rei d’Aragó, i fins que el 1410 va morir sense descendència legítima Martí I, tots els sobirans del reialme aragonès van ser de la dinastia catalana Bel·lònida. Fins i tot, abans del matrimoni entre Peronella i Ramon Berenguer IV (1150), comte independent de Barcelona i pare i predecessor d’Alfons Ramon, els Bel·lònides catalans ja governaven Aragó. En les capitulacions matrimonials (Ayerbe, 1137), el rei Ramir II d’Aragó havia nomenat el seu futur gendre Bel·lònida “regni dominator Aragonensis” (dominador del regne dels aragonesos) i li havia cedit el poder efectiu sobre el regne aragonès.

Amb tan sols uns mesos d’edat, el seu pare la va prometre amb Sanç de Castella, hereu al tron de Burgos (Alagón, 1136). Però les oligarquies aragoneses, temoroses que aquella unió pogués dissoldre Aragó dins de Castella com un terròs de sucre dins un got de llet, van fer anul·lar aquell pacte i van girar la mirada cap a Barcelona, un estat amb una arquitectura política i econòmica tan diferenciada que impedia —a curt o a llarg termini— una fusió dels dos dominis. Amb els pactes amb Barcelona es van assegurar la pervivència de l’amenaçat regne aragonès i, a la vegada, la independència dins del nou edifici polític que es creava. Peronella va ser compromesa amb Ramon Berenguer amb tan sols dos anys (Barbastre, 1137) i va ser casada amb el comte català poc després de complir els catorze anys (Lleida, 1150).

Personalment, Peronella sempre va jugar un paper secundari, que s’explica per dos motius: la posició del reialme aragonès en aquella unió i la seva condició de gènere en una societat patriarcal. No obstant això, no sembla que reunís condicions excepcionals per exercir el govern o el cogovern. La seva participació en la política de la seva època dista molt del destacat paper que, amb anterioritat, havien exercit altres dones a la cancelleria de Barcelona, com Ermessenda de Carcassona o Almodís de la Marca, dotades d’una intel·ligència política extraordinària que les havia permès exercir el cogovern o, fins i tot, el govern en solitari. Durant el seu matrimoni, Peronella va tenir quatre fills, dos dels quals van ser sobirans dels seus respectius dominis: Alfons Ramon de Barcelona-Aragó i Ramon Berenguer de Provença.