Tal dia com avui de l’any 1348, fa 670 anys, el comte independent de Barcelona i rei d’Aragó Pere III (conegut com el Cerimoniós o el del Punyalet) derrotava militarment la rebel·lió aristocràtica aragonesa que, iniciada amb anterioritat, havia erosionat la figura i l’autoritat del rei en territori aragonès. En la batalla d’Épila, l’exèrcit reial comandat per Lope de Luna derrotaria clamorosament les forces rebels, dirigides pels Ximénez de Urrea (pare i fill) i es donaria per liquidada definitivament la rebel·lió aragonesa. Posteriorment a la derrota del bàndol rebel aragonès, el comte-rei Pere III escenificaria la revisió a la baixa dels Privilegis de la Unió (d’Aragó) davant les corts reunides a Saragossa, esquinçant amb un punyal el document que els compilava.

La rebel·lió aristocràtica aragonesa tenia el seu origen en la progressiva captació d’influència i de poder de les classes nobiliàries i mercantils catalanes, que havien trencat l’equilibri pactat amb la unió dinàstica entre el comte independent de Barcelona Ramon Berenguer IV i la princesa Peronella d’Aragó (1137). Les polítiques expansives mediterrànies (Mallorca, Malta, Sicília, Sardenya)n protagonitzades quasi exclusivament pels catalans, havien creat un fort malestar entre l’estament nobiliari aragonès que, amb el decurs del temps, s’havia estès al conjunt de la societat aragonesa. La posició negociadora ―o fins i tot de feblesa― que les circumstàncies històriques havien imposat a Pere III, havien estat aprofitades per l’estament aristocràtic aragonès per minar l’autoritat del monarca en el seu regne.

Finalment, amb el concurs de les poques famílies nobiliàries aragoneses que es mantenien fidels a la seva autoritat i amb el suport dels estaments aristocràtic i mercantil catalans, Pere III aconseguiria derrotar militarment els rebels, articulats a través d’un partit anomenat Unió d’Aragó, i recuperar part de l’autoritat que, amb anterioritat, havia cedit.