Tal dia com avui de l’any 2004, fa 14 anys, les noves tecnologies —per primer cop en la història de Catalunya i de l’Estat espanyol— prenien el protagonisme en la convocatòria d’una mobilització ciutadana. Aquella mobilització es produïa en un context de profunda indignació social provocada pels atemptats terroristes de l’11-M (dos dies abans) a l’estació ferroviària d’Atocha, a Madrid, que van causar 191 víctimes mortals i més de 2.000 ferits. El detonant d’aquelles mobilitzacions seria, però, la desconfiança social que generava la versió del govern espanyol —del Partit Popular— en relació a l’autoria dels fets, que contrastava clarament amb les informacions que difonien els principals canals de comunicació europeus.

Des dels moments immediatament posteriors als atemptats el govern espanyol, per boca del president de l’executiu José María Aznar i del ministre d’Interior Ángel Acebes, va atribuir l’autoria a l’organització terrorista ETA. Però en canvi, tant la informació exterior com les proves que progressivament apareixien en l’escenari dels atemptats apuntava l’autoria, clarament, cap a l’organització terrorista Al-Qaeda. El 13 de març, dos dies després dels atemptats i vigília d’unes eleccions generals, el govern espanyol encara mantenia la seva versió inicial. I sobre l’opinió pública planava l’ombra de sospita d’ocultació d’informació que podia relacionar la implicació del govern espanyol amb la guerra d’Irak, amb una acció de càstig del terrorisme islàmic.

A partir de primera hora del 13 de març va començar a circular una convocatòria que, per primer cop, es transmetia a través de l’aplicació de missatgeria dels telèfons mòbils i dels ordinadors; encapçalat amb el titular “Pásalo”. En aquell missatge es convocava a la ciutadania a manifestar-se espontàniament davant de les seus del Partit Popular per a exigir al govern espanyol una versió verídica del resultat de les investigacions. A migdia el missatge havia arribat a milions de pantalles. I a partir de les sis de la tarda, a les principals ciutats de Catalunya i de l’Estat espanyol, es produïen concentracions davant les seus del Partit Popular, formades per persones que havien estat convocades a través del missatge telefònic o del correu electrònic “Pásalo”.