Tal dia com avui de l’any 1939, fa 79 anys, un escamot militar del règim franquista afusellava a la tàpia del cementiri de Lleida Domènec Puigredon i Borruix, que havia estat paer en cap (alcalde) de Cervera (la Segarra) durant la Segona República espanyola. Puigredon seria un dels 42 alcaldes de la formació Esquerra Republicana de Catalunya elegits democràticament en els comicis municipals celebrats durant l’etapa republicana (1931-1939) que, acabada la Guerra Civil (1936-1939), serien detinguts, empresonats i acusats del delicte de rebel·lió, jutjats sense cap garantia processal per tribunals militars del bàndol sollevat, condemnats a mort i executats sumàriament. L’afusellament del paer Puigredon, per les especials circumstàncies que envoltaven la seva figura, seria un dels més paradigmàtics del funcionament de la repressió franquista.

Domènec Puigredon, nascut a Artesa de Segre (la Noguera) l’any 1874, fill d’una família de petits propietaris rurals, era advocat i era una de les persones més representatives de la intel·lectualitat local de Cervera, la ciutat nadiua de la seva mare i on havia exercit la major part de la seva carrera professional. Aquest cos social, d’ideologia catalanista i republicana, va lluitar per a consolidar els valors progressistes i democràtics en un territori (la Catalunya interior) on encara tenien força els fenòmens del caciquisme, del tradicionalisme i de l’obscurantisme, representants per la dreta hereva del carlisme sociològic i ideològic. Acabat el conflicte (1939), no es va exiliar pensant, equivocadament, que no seria represaliat: no tan sols no havia comès cap delicte sinó que, a més, hauria protegit persones perseguides per elements revolucionaris incontrolats.

Puigredon seria afusellat com ho havien estat poc abans, o com ho serien poc després, els alcaldes de l’Aldea, d’Alella, d’Alp, de Badalona, de Castellbell i el Vilar, de Cornudella de Montsant, de l’Espluga de Francolí, de Santa Coloma de Gramenet o de Santa Coloma de Queralt, tots de la formació política ERC, entre molts altres casos. O com ho serien, també, Jaume Fàbrega, l’únic diputat d’ERC al Parlament de Catalunya que no s’havia exiliat, o el president Companys, detingut, deportat i afusellat l’any 1940.