Tal dia com avui de l'any 1149, fa 869 anys, el comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV signava la cessió d'uns terrenys de propietat comtal a la vall alta del riu Francolí, dins el terme actual de Vimbodí-Poblet (Conca de Barberà), a l'abat Sanç, representant de la comunitat cistercenca de Fontfreda (Llenguadoc), per edificar-hi un monestir. L'acta de promoció de Poblet vindria seguida d'una segona cessió amb el mateix propòsit i a favor del mateix orde religiós, a la vall alta del riu Gaià, dins el terme actual d'Aiguamúrcia-Santes Creus (Alt Camp), i al representant de la comunitat cistercenca de la Granselva (Occitània).
La relació entre el poder comtal català i l'ordre monàstica del Cister s'explicaria per les especials circumstàncies històriques de l'època. En poc més de cinquanta anys (finals del segle XI-mitjans del segle XII) el casal de Barcelona havia desplaçat la frontera des de la riba del riu Llobregat fins a la de l'Ebre; incorporant allò que, més endavant, s'anomenaria la Catalunya nova i duplicant, pràcticament, la superfície dels seus dominis territorials. La força demogràfica dels comtats de Barcelona i d'Urgell havia permès repoblar amb èxit el Camp de Tarragona i les valls baixes del Segre, del Cinca i de l'Ebre (les ciutats i rodalies de Lleida, Fraga i Tortosa, respectivament).
Gravat de Citeaux (1689). Bressol del Cister / Font: Bibliotheque Nationale de France
Però quedava un gran buit poblacional al sector muntanyenc prelitoral, que separa la cornisa mediterrània i les planes interiors del país, si més no de població controlada i enquadrada. La regió de les serres del Tallat (Urgell i Conca de Barberà) i de Prades (Conca de Barberà i Priorat) estaven relativament ocupades per població fugitiva que, dècades abans, havia escapat de la superpoblació que afectava els comtats pirinencs i, sobretot, de la violència que els barons feudals exercien sobre aquella població. Les coves de l'Espluga de Francolí, per exemple, havien estat reocupades, tres mil anys després del Neolític, per una comunitat pagesa que vivia en un règim d'absoluta llibertat.
Gravat de Poblet (Segle XVIII) / Font: Monestirs.cat
La divisa de l'orde cistercenc era “Ora et labora” (resa i treballa). Havien estat un dels principals motors de les polítiques de colonització agrària en les regions boscoses del regne de França i dels comtats d'Occitània. Els monestirs del Cister s'articulaven com a veritables nuclis d'explotació dels recursos del territori; i no tan sols hi empraven la mà d'obra de la comunitat, sinó que també dirigien masses importants de població que quedaven vinculades a la seva autoritat. El Cister seria la punta de llança de la colonització agrària de les zones més despoblades del país. Estimularia la immigració de població pirinenca i occitana. I acabaria amb les comunitats de pagesos lliures.