Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la premsa de Barcelona (La Vanguardia Española, edició del 08/07/1939)  informava que el Consejo de Ministros —a proposta del ministre d'Educación Nacional, Pedro Sainz Rodríguez— havia decretat que tots els alumnes que havien aprovat el batxillerat a la zona roja, s’havien d’examinar de nou. Aquella mesura afectava, especialment, els estudiants catalans i valencians —els darrers territoris ocupats pels franquistes— que havien aprovat els cursos els anys 1936, 1937 i 1938.

Tot i que el règim franquista va disfressar aquella mesura discriminatòria com a “Convalidación de los estudios de Bachillerato efectuados en la zona roja”, els requisits que es van imposar als estudiants afectats revelaven una maniobra que ocultava un propòsit clarament discriminatori. El ministre Sainz Rodríguez (reconegut filonazi i amic personal del general Franco) va dictar que: “Para los estudiantes de Bachillerato que hubieren realizado exámenes oficiales en los institutos de zona no liberada, durante la dominación marxista, se establece una convocatoria especial de examenes (...); i sense temps per preparar els exàmens els convocava “el día 15 de los corrientes”.

En canvi, en aquell mateix decret, es deia que “Para los escolares, todavía más dignos de atención y de protección por el Estado, que no hubiesen podido realizar estos exámenes oficiales en zona roja por haber sido objeto de persecución ellos o su familia, o por no haberse querido someter a la garantía de adhesión al Frente Popular (...) establecen dos convocatorias especiales, una en septiembre próximo y otra en enero para que puedan aprobar el número de asignaturas equivalentes a dos cursos entre estas dos convocatorias. Además, se les concede un año de dispensa de escolaridad para el resto de sus estudios y se les rebaja el cincuenta por ciento de derechos de matrícula”.