Tal dia com avui de l’any 878, fa 1.143 anys, la cancelleria carolíngia nomenava Guifré —en aquell moment comte dependent d’Urgell i de Cerdanya— nou comte dependent de Barcelona, d’Osona, i de Girona. Aquell nomenament no va implicar que Guifré abandonés les dignitats que ostentava (Urgell i Cerdanya); sinó que les sumar al conjunt de territoris que passava a governar. D’aquesta forma Guifré es convertia en el comte carolingi més poderós de la Marca de Gòtia (el territori que comprenia els actuals Llenguadoc i Catalunya vella); i per la seva condició de comte de Barcelona, es convertia —automàticament— en marquès de Gòtia; és a dir en la màxima autoritat delegada del poder carolingi al districte més meridional del regne de França.

Però Guifré va passar a la història per altres motius. El primer seria que, amb el seu matrimoni, entroncaria amb la família imperial. Guifré es va casar amb Guinidilda, filla dels comtes Balduí Braç de Ferro i Judit de Flandes (neta de l’emperador Carlemany i cosina segona del rei Carles II de França). I el segon seria que convertiria el seu càrrec en hereditari. Guifré va ser un producte de la seva època, marcada per una profunda crisi de l’autoritat reial (del poder central) que anticipava la mal anomenada Revolució Feudal. D’aquesta forma seria el fundador de la nissaga comtal Bel·lònida, que serien comtes dependents i, posteriorment, independents de Barcelona; i, també posteriorment, reis d’Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya, i de Nàpols.

El nomenament de Guifré com a comte carolingi de Barcelona i marquès de Gòtia va venir precedit d’una rebel·lió al sud del regne de França (marquesat de Gòtia i comtat de Tolosa) que va enfrontar diversos comtes indígenes —liderats pel magnat franc Bernat de Gòtia— amb el poder central. La cancelleria carolíngia va reaccionar i va aconseguir restablir la seva autoritat; i el gran damnificat seria el comte rebel Bernat de Gòtia (comte carolingi de Barcelona i marquès de Gòtia), que va ser apartat de totes les seves funcions. Els Bel·lònida, tot i que eren del grup autòcton, s’havien situat al costat del poder central (Guifré ja estava casat amb Guinidilda, besneta de Carlemany i familiar del rei de França); i van ser recompensats amb les noves dignitats comtals.