Tal dia com avui de l’any 1498, fa 520 anys, naixia a Saragossa l’infant Miquel da Paz, net primogènit dels Reis Catòlics que, al néixer, va ser proclamat hereu al tron de les corones catalano-aragonesa, castellano-lleonesa i portuguesa. Miquel da Paz era el fill del rei Manuel I de Portugal i de la princesa Isabel d’Aragó i de Castella, filla primogènita dels Reis Catòlics. En la seva condició de fill primogènit de Manuel I, al néixer es va convertir de forma automàtica en l’hereu al tron portuguès. La condició hereditària sobre les corones catalano-aragonesa i castellano-lleonesa l’adquiriria, també, al néixer; a causa de la inesperada mort sense descendència de Joan d’Aragó i de Castella —l’hereu dels Reis Catòlics— l’any anterior (1497).

El naixement i proclamació de Miquel da Paz, posava fi a una cruenta guerra sorda a la cort de Toledo, que es remuntava a l’etapa en què Isabel la Catòlica va fer la seva particular i sanguinària cursa fins a cenyir-se la corona, i que havia enfrontat ferotgement els partidaris de la unió dinàstica amb la corona portuguesa (el “partit portuguès”) i els partidaris de la unió dinàstica amb la corona catalano-aragonesa (el “partit aragonès”). També, amb el naixement i la proclamació de Miquel da Paz, que venia precedit de la sobtada mort del príncep Joan, quedava diluït el projecte personal de Ferran el Catòlic, que havia casat el seu difunt hereu amb Margarida d’Habsburg, filla de l’emperador Maximilià d’Habsburg i de la comtessa independent de Flandes Maria de Borgonya.

Però el projecte iberista que simbolitzava Miquel da Paz aviat es va dissoldre. La mare del nadó, la princesa Isabel d’Aragó, va morir durant el part. I la primerenca mort de l’infant Miquel da Paz quan encara no havia complert els dos anys d’edat va desplaçar políticament el seu pare i el projecte iberista que gravitava amb força sobre Lisboa. Mai sabrem amb exactitud què hauria passat si l’infant Miquel hagués assolit l’edat adulta, però molt probablement Portugal, i sobretot Lisboa, haguessin assumit el lideratge hispànic. L’ombra de sospita que sempre va planar sobre la mort de Miquel apuntava a Maximilià d’Habsburg. Carles de Gant fill de Joana —germana d’Isabel— i de Felip —germà de Margarida— i nascut pocs mesos abans passaria a ocupar el lloc de Miquel.