Tal dia com avui de l’any 1808, fa 214 anys, al coll del Bruc, es produïa un enfrontament entre les milícies rebels antibonapartistes formades, principalment, pels Sometents de Tàrrega i de Manresa; i l’exèrcit del Primer Imperi francès. Algunes fonts esmenten, també, la participació d’una unitat de l’exèrcit espanyol al costat dels sometents catalans. Quan es va produir aquella topada, ja feia un mes just (6 de maig de 1808) que els reis Carles IV i Ferran VII havien venut la corona espanyola a l’emperador Napoleó, que conservaria la independència del regne espanyol a través de la figura del rei Josep I Bonaparte (1808-1814). Josep I seria nomenat el 6 de maig de 1808 i legítimament coronat a Madrid el 8 de juliol de 1808.

Per tant, contràriament al que tradicionalment ha defensat la historiografia nacionalista espanyola, els sometents catalans i l’exèrcit espanyol van perpetrar un acte de rebel·lia i de sedició contra el legítim règim del rei Josep I. Aquell combat, que seria anomenat Primera Batalla del Bruc, va provocar el naixement de la llegenda del Timbaler del Bruc que, segons la tradició oral, va ser un nen de Santpedor que, amb el toc del seu timbal amplificat pel ressò de les muntanyes de Montserrat, va fer pensar els soldats bonapartistes que els sediciosos havien reunit un gran exèrcit. També, segons la tradició oral, aquest fet decidiria el resultat d’aquella batalla, que se saldaria amb la retirada de les tropes que comandava el general Schwarz.

Però la realitat és molt diferent. Isidre Lluçà i Casanovas (a qui la historiografia nacionalista espanyola atribueix la condició de Timbaler del Bruc); havia nascut l’any 1791. Per tant, quan es va produir aquell combat no era el nen del qual parla la tradició oral, sinó que, en aquell context sociològic i cronològic, era un fadrí (un home jove en edat de casar) que tenia divuit anys. Tampoc és cert que el toc del timbal decidís el resultat d’aquella batalla. Segons la investigació historiogràfica moderna, l’existència del Timbaler no és gens clara; però, en canvi, el que sí que està clar i és segur és que els rebels van aconseguir imposar-se gràcies al factor sorpresa i al gran coneixement que tenien de l’orografia.