Tal dia com avui de l'any 1971, fa 50 anys, un grup de personalitats del món intel·lectual i del món professional catalans es reunia a l'església de Sant Agustí, al barri barceloní del Raval, i creava l'Assemblea de Catalunya; la plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició política i social contra la dictadura de Franco. La creació de l'Assemblea de Catalunya havia estat per iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, agrupació política en la clandestinitat nascuda l'any 1967 amb el propòsit d'unificar esforços i estratègies adreçades a assolir un règim de llibertats democràtiques.

En aquella sessió constitutiva es van reunir unes tres-centes persones vinculades a l’oposició clandestina al règim franquista (partits polítics, entitats culturals, sindicats obrers i associacions veïnals) que van redactar els punts programàtics de l'Assemblea: reivindicació de llibertats socials i polítiques; amnistia per als presos polítics de la dictadura, restabliment de l'Estatut de 1932 amb totes les institucions com a pas previ a l'autodeterminació; i coordinació d'accions amb les organitzacions democràtiques dels altres pobles espanyols. Bàsicament, l'Assemblea recollia el programa polític de la Coordinadora i el feia extensiu al conjunt del teixit associatiu.

L'Assemblea de Catalunya es convertiria en el principal marc de coordinació de la resistència antifranquista; i organitzaria i lideraria les principals mobilitzacions populars de l'època en diferents punts del país; com per exemple la multitudinària manifestació de la Diada de 1976 a Sant Boi —la primera no clandestina— que reuniria més d'un milió de persones, i que venia precedida de la campanya "Volem l'Estatut!". En el pla polític l'Assemblea promouria la candidatura Entesa pels Catalans, que en les primeres eleccions generals espanyoles de 1976 aconseguiria 15 senadors dels 16 possibles.