Tal dia com avui de l’any 1927, fa 91 anys, naufragava davant les costes del Brasil el transatlàntic Principessa Mafalda, propietat de la naviliera italiana Navegazione Generale i conegut com el “Titanic de l’Atlàntic Sud”. El Mafalda que, des que havia estat botat l’any 1909, feia la línia regular de passatgers Gènova-Barcelona-Las Palmas de Gran Canària-Rio de Janeiro-Montevideo-Buenos Aires, era molt popular a Catalunya: durant divuit anys havia estat el principal mitjà de desplaçament de la important immigració catalana a l’Amèrica del sud. També era el principal mitjà de transport de viatgers entre la Mediterrània i l’Atlàntic Sud: l’any anterior al naufragi, el cantant argentí Carlos Gardel havia arribat a Barcelona a bord del Mafalda.
Segons la premsa de l’època el naufragi del Mafalda va causar una profunda commoció en l’opinió pública catalana. Només feia quinze anys del naufragi del Titanic, que havia causat centenars de víctimes. Però el que especialment va causar un fort impacte van ser les especials circumstàncies que van envoltar aquell naufragi. El Mafalda, que era un dels vaixells de transport de viatgers més gran del món, era considerat, també, un dels més segurs: mesurava quasi 150 metres d’eslora, tenia una dotació de 288 tripulants, una capacitat de quasi 1.000 passatgers i els seus motors desenvolupaven una força motriu de 10.500 cavalls. En l’escala que, dies abans, havia fet a Barcelona hi havien embarcat 42 passatgers, 25 dels quals eren catalans i valencians.
El Mafalda al port de Barcelona / Font: Blog Barcelodona
En el moment del naufragi anava pràcticament al complet, amb 1.256 persones a bord. Les investigacions posteriors van revelar que l’avaria d’un motor seria el detonant que precipitaria el naufragi. Segons aquestes investigacions, alguns mariners van desobeir les ordres de segellar els ulls de bou. Quan es van començar a inundar les cobertes de fons, el passatge de tercera classe es va revoltar i la maniobra de salvament es va convertir en un caos. Els bots salvavides només tenien capacitat per a 711 persones, i segons la premsa de l’època, es van produir escenes dantesques: hi va haver una lluita acarnissada i brutal per aconseguir pujar a un bot, i les persones que no ho van aconseguir i es van llançar al mar van ser devorades pels taurons.
El Mafalda, que havia llançat diversos SOS, no va ser mai auxiliat. Immediatament es va publicar una llista oficial amb 368 víctimes mortals, tot i que informacions posteriors elevarien el balanç a més de 600 desapareguts. Entre els 25 catalans i valencians que viatjaven a bord, 18 van sobreviure i 7 van desaparèixer.