Tal dia com avui de l’any 1808, fa 202 anys, al castell de Marracq —a Baiona (País Basc francès)—, se signaven les anomenades Abdicacions de Baiona. En aquell acord, el rei espanyol Ferran VII —el sisè Borbó hispànic— va vendre la Corona espanyola a l’emperador francès Napoleó Bonaparte, per una renda de trenta-quatre milions de reals anuals (trenta per al seu pare Carles IV i quatre per a ell), un chateau al País Basc francès i la promesa que el convertiria en rei d’un estat satèl·lit de l’imperi francès a la península italiana (probablement Parma o Màntua).
En aquell acord, Ferran VII va rebre, també, el compromís que Napoleó li buscaria una esposa entre la reialesa europea. Ferran VII patia macrosomia genital (un penis deformat i de grans dimensions) que era la riota de totes les corts d’Europa i que li havia impedit concertar un matrimoni. A la cancelleria de París es deia que no hi havia cap princesa europea disposada a córrer el risc d’allitar-se amb Ferran. Tot seguit, amb tots els acords i compromisos tancats, Napoleó Bonaparte va nomenar el seu germà Josep (que regnaria com a Josep I) al tron de Madrid.
Però advertint-lo que annexionaria Catalunya al Primer Imperi Francès. Aquesta incorporació representava sumar un milió d’habitants a França, incorporar la gran fàbrica de la península Ibèrica i disposar d’una reserva militar addicional (Napoleó ja havia instaurat el servei militar obligatori). Entre 1812 i 1814, Catalunya va ser una regió més de França, va viure una etapa de prosperitat econòmica i cultural inèdita des de 1714, el català va recuperar la seva oficialitat i Barcelona es va convertir en la tercera ciutat de l’Imperi (darrere París i Amsterdam) i en la gran capital del Midi francès.