Tal dia com avui de l’any 1565, fa 457 anys, a La Valetta (illa de Malta, llavors possessió de l’Orde de Sant Joan de l’Hospital); moria el capità otomà Turgut Reis; que, durant les tres dècades anteriors, havia estat un dels corsaris més temuts de la Mediterrània. Turgut Reis va morir durant l’intent d’assalt a la fortalesa de l’Àngel, en aquell moment defensada pels cavallers hospitalers francesos i catalans. Segons les cròniques de l’època, un canó turc que disparava contra la muralla va errar el tret, i va estavellar el projectil contra unes roques properes. La pluja de pedres provocada per aquell tret va abastar de ple els artillers turcs, i un dels rocs va impactar al cap de Turgut provocant-li greus ferides que, poques hores més tard, li causarien la mort.

Turgut Reis (conegut com a Dragut als països cristians de la Mediterrània occidental) havia nascut l’any 1485 al port de Bodrum (a la costa del mar Egeu de la península d’Anatòlia, que en aquell moment formava part de l’Imperi otomà). Es té poca informació dels seus primers anys, però alguns historiadors apunten que podria haver estat membre de la comunitat grega local; o, fins i tot, podria ser d’origen venecià. En canvi, el que sí se sap amb certesa, és que Dragut, en la seva primera joventut va formar part dels corsaris turcs del mar Egeu; i que amb el decurs del temps acabaria sent un dels lloctinents de Barba-rossa (un important corsari turc d’origen cristià grec); de qui va heretar el rang i el favor dels dirigents otomans.

Turgut Reis havia tingut una sinistra relació amb la població civil de les costes valencianes i mallorquines. El 25 de maig de 1550 havia assaltat, saquejat i devastat la vila de Cullera (País Valencià) i havia capturat centenars de veïns que, posteriorment, havien estat venuts en diversos mercats d’esclaus del nord d’Àfrica. Cullera, que abans de l’assalt de Turgut Reis, era una de les viles més pròsperes de l’Horta valenciana, quedaria pràcticament despoblada i trigaria dècades a refer-se. Poc després, el 2 d’agost de 1550, atacaria Pollença (Mallorca) amb un resultat desigual: no va aconseguir rendir la plaça, però va segrestar dotzenes de veïns dels masos de la zona, que també serien venuts als mercats d’esclaus dels dominis musulmans nord-africans.