Tal dia com avui de l’any 1396, fa 626 anys, als boscos de la vila de Foixà (actualment comarca del Baix Empordà), moria el comte-rei Joan I, que seria el penúltim monarca regnant de la nissaga bel·lònida al tron de Barcelona. Joan I (Perpinyà, 1350) va morir, oficialment, a causa d’un infart mentre practicava la caça; però, des d’un primer moment, i sobretot entre el patriciat urbà de Barcelona, va planar la sospita que podia haver estat víctima d’un assassinat ordit per un dels bàndols oligàrquics de la cort que es disputaven el favor del monarca. Durant els anys de regnat de Joan I (1387-1396) els estaments de poder catalans s’havien dividit entre partidaris i detractors de l’aliança amb la monarquia francesa.

Quan havia estat coronat (1387) havia impulsat un canvi radical de la política exterior catalana; influït, bàsicament, per la seva segona esposa Violant de Bar, neboda del rei Carles V de França i especialment detestada pel seu sogre, el comte-rei Pere III, pare i antecessor de Joan I. Amb Violant i Joan al tron, la cancelleria de Barcelona es va apropar als Anjou provençals i napolitans (una branca menor dels Valois de París que, al costat de la monarquia francesa, havia combatut durant dècades contra els catalans pel domini de la Mediterrània occidental). Aquest apropament, que es va materialitzar amb la signatura de diverses aliances, va complaure una part de les oligarquies catalanes, però va decebre la majoria de les classes dirigents del país.

La mort sobtada de Joan I va provocar una petita crisi successòria per l’absència de descendents mascles; i per la tradició patriarcal de la Corona catalanoaragonesa, contrària a coronar dones com a reines titulars. Per aquest motiu les seves filles Joana (1375-1407) —del primer matrimoni— i Violant (1384-1442) —del segon matrimoni— no van tenir cap opció a la successió. Pocs dies després de la mort de Joan, va ser coronat el seu germà petit Martí I que seria el darrer Bel·lònida al tron de Barcelona. Precisament el marit de Violant (l´única descendent de Joan que va sobreviure a Martí), Lluís de Provença i de Napols, de la casa Anjou, es postularia com a candidat a succeir el darrer bel·lònida —mort sense successió legítima— en el Compromís de Casp (1412).

Imatge principal: Representació moderna de Joan I (segle XVII). Font: Museu del Prado.