Tal dia com avui de l’any 1522, fa 500 anys, en el context de la Revolució de les Germanies valencianes (1519-1522), les tropes de la monarquia hispànica, comandades pel virrei Diego Hurtado de Mendoza, entraven a València i capturaven el líder revolucionari Vicent Peris. Tot i que la lluita dels agermanats es va mantenir fins a les acaballes d’aquell any, després de la caiguda del cap i casal, només van quedar en poder dels revolucionaris les ciutats de Burjassot, Gandia, Xàtiva i Alzira, que serien progressivament sotmeses pel poder hispànic, representat per Carles de Gant (net i hereu dels Reis Catòlics) entre maig i desembre de 1522.
Les Germanies valencianes eren un moviment revolucionari format per les classes mercantils i menestrals urbanes i la petita pagesia propietària rural, que perseguia assolir una quota de poder polític equivalent al seu pes demogràfic i a la seva força econòmica, desplaçant l’aristocràcia nobiliària i les jerarquies eclesiàstiques, que, a les institucions valencianes, tenien la mateixa representativitat que la “mà menor” (les classes plebees). En el decurs de la revolució (1519-1522), aquell moviment va evolucionar cap a la proposta de creació d’una República valenciana, inspirada en els estats independents de la península italiana, governats per les seves classes mercantils.
Joan Fuster (1922-1992), figura de la intel·lectualitat valenciana del segle XX, diria que la derrota de les Germanies valencianes va condicionar la història moderna i contemporània del País Valencià. Afirmava que, mentre que la Revolució Remença va triomfar a Catalunya (i va obrir el país cap a una cadena d’esdeveniments: reforma agrària-excedents de producció-acumulació de capitals-revolució industrial); la derrota de les Germanies deixaria les emprenedores classes productives totalment sotmeses a unes classes passives que, a partir del fet, sempre buscarien l’ombra del poder central espanyol amb l’únic propòsit de conservar el seu estatus de dominació.