Tal dia com avui de l’any 1941, fa 79 anys, arribava a Barcelona el ministre de Treball del règim nazi Fritz Ebespacher. La premsa de l’època únicament revela que es va reunir amb elements de l’aparell nazi a Barcelona: el cònsol del règim nazi alemany a Barcelona Rolf Jaeger, i el cap local del partit nazi Walter Bartoleit. Però, en canvi, la investigació historiogràfica revela que va mantenir diverses entrevistes amb l’aparell policial-judicial franquista, amb el propòsit d’obtenir una massa de treballadors esclaus que havien de ser destinats a les fàbriques d’armament del Reich.
Només unes setmanes després (novembre-desembre de 1941), sortien de Barcelona en direcció a Alemanya dos combois ferroviaris amb més de 1.000 obrers catalans. Aquell contingent estava format per represaliats republicans que van ser empentats a viatjar per les autoritats franquistes amb la falsa promesa que el seu nom desapareixeria de les immenses i funestes llistes de “depurats” ideològics. Oficialment, formarien part d’un pretès programa d’intercanvi de mà d’obra especialitzada (anomenat Patria, Pan y Justicia) entre els règims franquista espanyol i nazi alemany.
Però aquell pretès conveni, en realitat, era un acord privat entre Franco i Hitler (promogut pels ministres Serrano Suñer i Himmler) destinat a pagar el deute franquista per la participació nazi en la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Aquells treballadors catalans mai van cobrar els salaris promesos: quan van arribar a destinació, van ser convertits en mà d’obra semiesclava, van ser privats de llibertat i obligats a treballar en condicions infrahumanes, i bona part de la seva remuneració va ser directament abonada al règim nazi.