Tal dia com avui de l’any 1934, fa 85 anys, en el context dels dies immediatament posteriors als Fets del Sis d’Octubre (1934), el Ministeri de Guerra de la República, que dirigien conjuntament Diego Hidalgo Durán (PRR) i ―des del 4 d’octubre― el president de l’executiu Alejandro Lerroux García (PRR), ordenava als governadors civils de les quatre demarcacions catalanes que cessessin tots els alcaldes, regidors, presidents i diputats provincials de partits catalanistes i que els substituïssin nomenant elements dels partits involucionistes PRR o CEDA ―que formaven la coalició que governava l’Estat― o de la Lliga Catalana, hereva de la monàrquica i conservadora Lliga Regionalista.
L’ordre que va ser tramesa als governadors de les quatre demarcacions catalanes deia: “Declarado el estado de guerra y asumido el mando por las autoridades militares, procede con objeto de conseguir el rápido restablecimiento de la normalidad, autorizar a los gobernadores civiles para que puedan suspender y substituir a todas las autoridades provinciales y municipales (...) para el mantenimiento del orden público o por cualquier causa que signifique tibieza, abandono o falta da cooperación (...) se precisa que (...) se mantengan (...) al lado del poder público y sean de la absoluta confianza de la autoritades civiles y militares”.
Aquella ordre va significar el cessament de tots els alcaldes, regidors, presidents de diputació i diputats provincials d'Esquerra Republicana de Catalunya, d’Acció Republicana Catalana i de la Unió Socialista de Catalunya ―elegits democràticament en els comicis del 16 de gener de 1934―. Aquesta mesura va afectar la presidència de les quatre diputacions provincials i les alcaldies de les tres quartes parts dels consistoris del país. Tots els alcaldes de les deu principals ciutats del país (Barcelona, Terrassa, Sabadell, Lleida, l’Hospitalet, Reus, Manresa, Tortosa, Tarragona i Mataró) van ser cessats i les alcaldies van ser ocupades manu militari per elements aliens als consistoris.