Tal dia com avui de l’any 1787, fa 231 anys, naixia a Maó (Menorca) Mateu Josep Orfila i Rotger que, dècades més tard, passaria a la història com el fundador de la toxicologia moderna. Orfila, nascut en una família d’armadors a la Menorca del segle XVIII que basculava entre els dominis britànic i francès, va tenir una acurada educació en la línia del pensament il·lustrat que imperava en l’Europa de l’època. Va cursar els seus estudis superiors a la Universitat de València. Però els experiments que portava a terme en el seu laboratori particular van provocar una investigació de la Inquisició hispànica. Poc després, amb un excel·lent expedient i un reconegut prestigi, completaria la seva formació a Barcelona —relativament allunyada de la mirada inquisitorial— i, finalment, a París.

Però allà on Orfila destacaria especialment seria en la seva labor d’investigació que va portar a terme simultàniament amb l’exercici de la docència. L’any 1819, era nomenat catedràtic de Medicina Legal de la Universitat de París. El 1831 era nomenat degà i el 1836 assessor del Ministeri d’Instrucció Pública. En el decurs de la seva carrera va participar en diversos peritatges forenses relacionats amb casos criminals que el van fer molt popular. Va revolucionar el món forense investigant qüestions relatives a la putrefacció dels cossos i aconseguint que els metges perdessin la por a les exhumacions. Però allò que el va fer especialment cèlebre va ser discriminar els efectes de la ingestió de l’arsènic, que fins llavors eren confosos amb els símptomes de la malaltia del còlera.  

Neix Mateu Orfila, creador de la Toxicologia moderna. Retrat de Marie Lafargue, condemnada per l'enverinament del seu marit després de la investigació del Dr. Orfila. Font Catàleg Carey and Hard. Filadelfia

Retrat de Marie Lafargue, condemnada per l'enverinament del seu marit després de la investigació del Dr. Orfila / Font: Catàleg Carey and Hard (Filadèlfia)

A mitjans del segle XIX la premsa i la literatura europees havien divulgat un nou gènere —que més endavant s’anomenaria “negre” o “policial”— que va tenir moltíssima difusió. Aquella època coincidiria amb la culminació de la carrera científica del doctor Orfila i la premsa de París el va convertir en una celebritat que tan bon punt tenia l’admiració de l’opinió pública com era rebaixat a la categoria d’un còmplice dels assassins. El doctor Orfila peritaria els cossos de les víctimes dels crims més mediàtics de França; i assoliria una celebritat que inspiraria els autors de literatura negra i policial francesa i anglesa de les dècades posteriors. La figura literària del doctor Watson, que formava parella professional amb el detectiu Holmes, estaria inspirada, entre altres, en Orfila.