Tal dia com avui de l’any 1213 (segons la majoria de les fonts documentals), fa 805 anys, moria a Roma Maria de Montpeller, esposa del comte-rei Pere II de Barcelona i Aragó i mare del comte-rei Jaume I, conegut com el Conqueridor. Maria, nascuda l’any 1182 a Montpeller, seria el prototipus de la dona de classe aristocràtica convertida en un objecte al servei dels interessos polítics. Filla de Guillem, el baró feudal semi-independent de Montpeller, i d’Eudoxia Comnena, una princesa romana oriental que havia tingut una accidentada trajectòria de compromisos matrimonials trencats i redirigits; acabaria casada per la força tres cops i repudiada en dues ocasions.
La importància estratègica de l’enclavament de Montpeller, situat en una cruïlla de camins que connectaven Tolosa, Barcelona i Marsella, havia elevat l’interès de les cases comtals i reials de l’arc mediterrani occidental per a assolir el seu domini. Maria va ser casada en primeres núpcies als dotze anys (1194) amb el vescomte de Marsella Ramon Guifré, que governava els seus dominis de forma semi-independent subordinat al vassallatge que li devia al comte de Provença Ramon Berenguer IV —d’una branca menor dels Berenguer de Barcelona—. Enviudaria al cap de poques setmanes, i tres anys després (1197) el seu pare la lliuraria, de nou, en matrimoni al comte Bernat IV de Comenges.
Aquest segon matrimoni s’explica pel canvi d’orientació política del vell Guillem: de Barcelona-Provença cap al comtat independent de Tolosa. Set anys després (1204) i quan havia tingut l’hereva que garantia la unió de Comenges i Montpeller; Bernat IV la va repudiar per buscar un nou matrimoni polític. La cancelleria de Barcelona, amoïnada per la possibilitat que els tolosans trenquessin el corredor Catalunya-Provença, la van casar amb el comte-rei Pere II. Les coses tampoc li van anar millor, i quan havia engendrat l’hereu Jaume I, Pere II la va repudiar per casar-se amb Maria de Montferrat, hereva nominal del regne de Jerusalem. Maria moriria als trenta anys refugiada a Roma.