Tal dia com avui de l'any 1907, fa 110 anys, es va celebrar la manifestació més massiva de la història de Perpinyà. Més de 100.000 manifestants –procedents de la Catalunya Nord, del Llenguadoc i de la Provença– es van donar cita als carrers de la capital del Rosselló per protestar contra les polítiques culturals i administratives dels governs francesos; orientades clarament a extirpar i eliminar tot el corpus històric, cultural i lingüístic dels territoris de llengua no francesa. La manifestació es va anomenar dels vinyataires perquè hi havia, afegit, un fort component de protesta contra les polítiques discriminatòries que els governs francesos aplicaven al sector vitivinícola occità i català del nord. 

L'occitanisme cultural, anomenat Felibritge, tenia una llarga tradició que remuntava als anys en què, amb la proclamació de la República francesa (1791), els governs de París havien iniciat un pervers procés de liquidació de les llengües no franceses. Durant més de cent anys la societat occitana havia resistit referenciant-se en un corpus cultural riquíssim que, durant l'Edat Mitjana, havia estat el model on s'havia emmirallat la cultura francesa. L'any 1907 l'occità era, encara, la llengua majoritària de l'Occitània (33% de la població de França), i el moviment reivindicatiu havia aconseguit associar la voluntat de recuperació amb les ideologies més socials i progressistes de la Provença, del Llenguadoc i de la Gascunya.

Manifestació de Perpinyà. Cooperativa de Marauçan, prop de Besiers

Cooperativa de Marauçan, prop de Besiers

El sector vitivinícola havia caigut en una profunda crisi, a causa de la fil·loxera i també provocada per les polítiques de París, que amenaçava greument el sistema econòmic occità i català del nord. El menyspreu de París va impulsar un moviment de solidaritat occitano-català –articulat per Ernest Ferroul, batlle de Narbona, i Marcel Albert, líder sindical vitivinícola– que culminaria amb la Manifestació de Perpinyà. El primer ministre francès –el radical Georges Clemenceau– ho va voler interpretar com un desafiament a la unitat de França, i va reaccionar amb l'ús de la força. L'Armée (l'exèrcit) va ser enviada a dissoldre totes les manifestacions que van seguir a la de Perpinyà. I ho va fer amb una brutalitat espantosa, causant nombroses víctimes mortals.