Tal dia com avui de l’any 1708, fa 311 anys, el Saló de Contractacions de la Llotja de Mar de Barcelona acollia la primera representació d’òpera de la història de Catalunya. L’òpera era un gènere relativament nou, creat a la península italiana a finals del segle XVI, que en el decurs de la centúria del 1600 s’havia expandit arreu d’Europa. Durant aquesta etapa primigènia, va sorgir un subgènere no tan solemne, que ràpidament va captar l’atenció de les classes mercantils i populars. Als dominis peninsulars de la monarquia hispànica, més concretament a Castella, aquest subgènere va ser anomenat “zarzuela”, però no va transcendir cap als països de llengua i cultura catalanes.
L’any 1708 el continent europeu estava plenament immers en la Guerra de Successió hispànica (1701-1715). Catalunya resistia com l’únic país peninsular que no havia estat ocupat pels borbònics. I Carles d’Habsburg s’havia establert a Barcelona. Amb motiu de les noces de Carles d’Habsburg i Elisabet Cristina de Brunsvic, la Generalitat i el Consell de Cent barceloní ―en aquell moment controlades per les classes mercantils del país― van obsequiar els nuvis amb una representació d’òpera, que se celebraria a la Llotja de Mar, principalment, per dos motius: perquè oferia espai suficient per a encabir les autoritats del país i perquè era el santuari de les classes mercantils catalanes.
En aquella primera representació es va interpretar Il più bel nome nei festeggiarsi il Nome Felicissimo di Sua Maestà Cattolica Elisabetha Christina Regina delle Spagne (El nom més bell a celebrar, el nom molt feliç de Sa Majestat Catòlica Elisabet Cristina, reina de les Espanyes), obra del compositor venecià Antonio Caldara. Segons el Dietari de la Generalitat, “Sa Magestat (...) ha respost ab paraulas de molt agrahiment y de gran favor ab demostració de molt contento y alegria (...) i després de haver sopat sas magestats se tiraren en la casa de la Generalitat moltas invensions de foch (pirotècnia) que estaven previngudas a gastos del General (la Generalitat)”.