Tal dia com avui de l’any 1640, fa 378 anys, la Junta de Braços del Principat (el màxim organisme polític de Catalunya) es reunia amb caràcter d’urgència al Palau de la Generalitat per debatre i aprovar el pressupost de despesa de guerra defensiva contra la monarquia hispànica. Quan es va produir el debat i aprovació de la despesa, que es va pressupostar en 360.000 lliures barcelonines (l’equivalent aproximat a 400 milions d’euros), feia set setmanes que Joan Pere Fontanella ―en nom del govern de Catalunya― i Armand du Plessis-Besançon ―en nom de la monarquia francesa― havien signat una aliança política i militar que s’anomenaria Pacte de Ceret (7 de setembre de 1640).
En aquella aliança s’especificava que “el Principat se obliga al dit senyor rei de França de no pendre’s més les armes contra França, directa o indirectament, i de no sofrir que les armes del rey de Espanya o d’altra nació transiten per dit Principat” i “lo chrstianissim rei promet de no prendre les armes contra el Principat y els comtats de Rosselló i Cerdanya, ans que’ls auxiliarà en esta i qualsevol ocasió”. La invasió hispànica del Principat, iniciada poc després del Corpus de Sang (juny de 1640), que es va materialitzar amb l’assalt a Tortosa i l’afusellament de vint-i-dues persones, precipitaria tant l’acord de Ceret com la carta que la Junta de Braços enviaria a Versalles.
En aquella carta la Junta de Braços informava la cancelleria de Lluís XIII que s’havia aprovat la despesa per llevar l’exèrcit de Catalunya i sol·licitava fer efectiu el Pacte de Ceret amb l’enviament de tres mil infants i dos mil cavalls amb càrrec al pressupost de la Generalitat: “soldats veterans i ben armats, ab alguns acabos y offisials, los quals tots han de militar baix dels òrdens del General de dit Principat”. I també es garantia el manteniment d’aquella tropa “que cada soldat de cavall haurà de ser pagat adelantat a rahó de quinse escuts per mes, lo menos, y lo infant o peó a sinch escuts per més, que al menos se puga viure sense molestar lo pays”.