Tal dia com avui de l’any 1836, fa 182 anys, moria a Buenos Aires (Argentina) Josep Maria Cabrer i Rodríguez, que en el decurs de la seva vida havia explorat les planúries de la vall dels rius Paranà i Uruguai i havia estat el primer a cartografiar-les seguint els mètodes moderns de coordenades projectades. Aquests territoris cobreixen una extensió d’uns 500.000 quilòmetres quadrats i es corresponen a les actuals regions de Corrientes, Santa Fe, Chaco, Formosa i Misiones (al nord-est de l’Argentina); Paysandú, Salto i Artigas (a l’oest de l’Uruguai); Nembucú, Misiones i Itapúa (al sud del Paraguai); i Rio Grande do Sul i Paranà (al sud del Brasil).
Josep Maria Cabrer havia nascut a Barcelona l’any 1761, i era fill de l’enginyer militar Carles Cabrer i Suñer (Barcelona, 1721), que havia estat professor de matemàtiques de la Reial Acadèmia de Barcelona (la institució que substituïa la Universitat clausurada pel primer Borbó hispànic) i que havia dibuixat els plànols de diverses instal·lacions militars al virregnat de Río de la Plata (actuals Argentina i Uruguai). Cabrer va seguir els passos professionals del seu pare i es va convertir en enginyer militar. Destinaria bona part de la seva vida a l’exploració i a la cartografia de territoris desconeguts pels europeus que posteriorment formarien part de les noves repúbliques americanes.
Amb quaranta-sis anys (1810), Cabrer ja era un membre destacat de la influent comunitat catalana de Buenos Aires; i la primera Junta de Río de la Plata (el primer govern independent de l’Argentina) el va nomenar director de la primera Acadèmia de Matemàtiques del país. Poc després, el balaguerí Joan Larreu, vocal de defensa d’aquella Junta (l’equivalent a ministre de guerra), el nomenaria secretari d’Estat; càrrec al qual renunciaria per a dedicar-se íntegrament a la labor docent. No obstant això, participaria activament en la Comissió Demarcadora de Límits, que fixaria la ratlla que separa els territoris d’Argentina, Uruguai, Paraguai i Brasil a les valls dels rius Paranà i Uruguai.