Tal dia com avui de l’any 1868, fa 150 anys, el metge Josep Francesc Basora, juntament amb el també metge Ramon Betances, l’advocat Segundo Ruiz i el comerciant Juan Chávarri, liderava la primera proclama independentista de Puerto Rico, anomenada Grito de Lares, que, tot seguit, derivaria en la constitució del primer i efímer govern independent de l’illa. Basora havia nascut l’any 1833 a la localitat porto-riquenya de Mayagüez (a la costa occidental), en una família originària de Reus dedicada al conreu i a l’exportació de sucre i cafè. A Mayagüez hi havia una nombrosa colònia de comerciants catalans formada per les famílies extenses dels Basora, Domènech, Ferré, Mestre, Pol, Oller, Rius, Segarra, Tió, Vergé o Vinella entre d’altres. A Mayagüez hi havia nascut, també, Joan Rius, que seria un dels herois de la independència cubana.
Basora, exiliat a Nova York després d’haver patit la persecució de les autoritats colonials espanyoles, seria l’arquitecte de l’independentisme porto-riqueny. Allà crearia la Sociedad Republicana de Cuba y Puerto Rico, que havia de coordinar l’estratègia política, logística i militar que havia de conduir aquelles illes a la independència. I allà es gestaria el Grito de Lares. A la mitjanit del 23 de setembre de 1868 un contingent de 400 revolucionaris ―que procedien de diversos comitès revolucionaris locals clandestins― ocupaven sense resistència la població de Lares (a l’interior de la part occidental de l’illa), hissaven la bandera revolucionària al pal de l’ajuntament i proclamaven, per primer cop, la República de Puerto Rico. L’endemà es dirigirien al poble de San Sebastián del Pepino, on serien derrotats militarment per les tropes colonials.
Litografia de San Juan / Font: Archivo Nacional de Puerto Rico
Puerto Rico trigaria trenta anys a aconseguir la seva independència. Però el Grito de Lares que va organitzar i liderar el crioll català Josep Francesc Basora ―el primer metge nascut a Puerto Rico― adquiriria una especial significació: marcaria l’inici del camí cap a la independència i es convertiria en una fita cabdal de la història porto-riquenya.