Tal dia com avui de l’any 1863, fa 155 anys, el comerciant català Josep Tomàs Besa Infantes, fundava el Cos de Bombers de Santiago de Xile, el segon del país després del de Valparaíso (1851) ―el degà del continent fundat pel, també, català Josep Cerveró i Moxó (Cervera, 1807)―. Josep Besa, segons la majoria de les fonts, nascut a Barcelona cap al 1808, va arribar a Xile ―com Cerveró― poc després de la culminació del procés revolucionari que havia conduït el país a la independència (1810-1823). També, segons les fonts, els avis de Besa (Bernat Besa i Felipa Barba) procedien de la comarca del Maresme. A Santiago, la capital, fundaria ―amb un soci català i dos socis bascos― la casa comercial Besa, Salinas, Almarza y Bordalí (1838), que més tard acabaria gestionant en solitari amb el nom de Besa y Cía.; i que seria una de les principals empreses exportadores de coure i de sucre del país.

Josep Besa funda el Cos de Bombers de Santiago de Xile. Nómina de víctimes publicada pel govern xilè. Font Biblioteca del Congrès dels Estats Units

Nòmina de víctimes publicada pel govern xilè / Font: Biblioteca del Congrès dels Estats Units

El 8 de desembre de 1863, festivitat de la Concepció, es va produir un gran incendi a l’església de la Companyia de Jesús de Santiago de Xile, que es va originar a l’altar major mentre se celebrava l’ofici religiós. El temple, il·luminat amb més de 2.000 espelmes de parafina, es va convertir en una gran torxa. La ràpida propagació del foc (que va provocar l’ensorrament de la teulada i del campanar) i la inexistència d’un cos de rescat va impedir que les persones congregades a l’interior n'aconseguissin escapar. Dos dies més tard, la intendència municipal facilitava un saldo provisional de més de 3.000 víctimes mortals. Aquella catàstrofe va causar una gran commoció en una ciutat de poc més de 100.000 habitants (en aquella mateixa època Barcelona en tenia 350.000). I pocs dies després, Besa, que llavors ja era un dels prohoms de la ciutat, va encapçalar la iniciativa ―amb deu personalitats locals més― de creació d’un cos de bombers permanent.