Tal dia com avui de l’any 1572, fa 450 anys, a París, moria Joana d’Albret, que havia estat la darrera sobirana independent de la corona navarresa, i que havia regnat com a Joana III. La reina Joana va ser, també, la darrera monarca navarresa de la dinastia Albret, que era el resultat de la unió de la casa nobiliària occitana dels Labrit (nom que evolucionaria a Albret) i de la catalano-occitana dels Foix-Castellbó, originaris del comtat d’Urgell i coprínceps d’Andorra. Els Foix-Albret havien regnat a Navarra des del 1479, quan va ser coronat Francesc Febus, net d’Elionor I de Navarra (reina titular) i del seu espòs Gastó, vescomte de Castellbó i fill cabaler del comte de Foix.

Els Castellbó havien guanyat notorietat durant els segles XII i XIII, en el conflicte que van mantenir amb la diòcesi d’Urgell per la dominicatura senyorial i feudal de les valls d’Andorra. El 1240, la pubilla Castellbó es va casar amb l’hereu Foix; i el 1278, després de molts conflictes i plets, van esdevenir coprínceps d’Andorra. Un segle més tard (finals del XIV) van incorporar als seus dominis els vescomtats de Bearn i de Labrit, que els aproximava —geogràficament i políticament— a la cort navarresa. A finals del segle XV, assolirien el tron de Navarra quan una pubilla Trastàmara-Evreux (reina titular navarresa) es va casar amb un hereu Albret-Foix-Castellbó.

Joana va heretar un regne empetitit i afeblit (1555) amb relació a la poderosa Navarra medieval. El seu domini tan sols comprenia la Baixa Navarra (una part de l’actual País Basc francès) i el país de Bearn. Sense sortida al mar i sense possibilitat de participar en l’empresa americana, i constantment pressionada per la monarquia hispànica (que havia conquerit la Navarra peninsular, 1512), es va implicar en les mal anomenades guerres de religió franceses, que, en realitat, eren una lluita de diverses cases nobiliàries pel tron de París. Va promoure l’edició de la primera Bíblia escrita en euskera (de confessió calvinista) i va ordenar diverses massacres de catòlics.

El seu fill i hereu Enric seria el primer rei Borbó de França i regnaria com a Enric IV de França i de III Navarra (1589-1610). Enric, com a primogènit de Joana (descendent dels Foix-Castellbó), va heretar el títol de copríncep d’Andorra i el va transmetre als seus descendents fins al 1789. Posteriorment, els presidents de la República Francesa, com a legítims successors de la monarquia francesa, ostentarien aquesta dignitat.